racons de catalunya

SAPS ON ES??

2010-11-07T02:56:00.000+01:00

Apa que es ben facil..tot i que es una imatge estiuenca segur que tots l' endevineu enseguida..

CIM D'ÀLIGUES

2010-10-29T19:56:00.004+02:00

Fa poc he descobert un lloc fantàstic per qui s'estimi les rapinyaires o tan sols admiri aquestes bestioles
es el Cim d'Aligues a Sant Feliu de Codines
Es un lloc on no solament pots veure les aus en captivitat sinó que a mes les veus en total llibertat
es mouen i volen per entre la gent el que fa que les puguis apreciar amb tota la seva esplendor
Us en deixo unes imatges per que feu boca, però us aconsello que us hi passeu.
Disfrutareu de debò.

i podreu fer fantastiques fotografies....

COORDENADES - Latitud 41º41'42,53" Longitud 2º10'23,21"

PORTBOU, FESTA DEL GRAFISME

2010-09-30T14:17:00.002+02:00

Aquest cap de setmana, Portbou respirarà creativitat. disseny i grafisme per cada racó.

Hi han molts actes programats i moltes ganes de pasar-ho be.

Si voleu mes informació...http://www.festadelgrafisme.org/

Al poble, s'hi accedeix per l'avinguda de Barcelona, venint de Colera. Molts dels carrers són estrets i sovint costeruts. Hi destaquen la Rambla de Catalunya, sobre la riera que desemboca al mar, el Passeig de la Sardana, paral·lel a la platja, en un extrem del qual hi ha situat l'Ajuntament, l'antic edifici consistorial que presenta una elegant decoració tot i que ara resta abandonat a l'espera de ser la futura seu de la fundació Walter Benjamin i altres cases decorades d'estil modernista com la Casa Herrero, actual centre cívic que alberga una sala d'actes per exposicions temporals, la biblioteca de titularitat municipal amb més de 7.000 llibres indexats, un actiu casal d'avis, i uns tallers ocupacionals.

Els principals llocs d'interès són:

La parròquia de Santa Maria de Portbou.
Baixant de l'església, a la Plaça Major, hi ha font de pedra datada el 1955 i decorada amb l'escut del poble: dues barques de bou al port i una corona.
Prop de l'església, entre el carrer Colera i el carrer Mercat, hi ha una placeta decorada amb la Font dels Ninots, construïda el 1922 per J. Albareda i E. Pastoret.
Davant mateix hi ha l'accés a l'Estació de Portbou. No us la perdeu!
Dolmen del Coll de la Farella
Platja Claper
La Platja Gran

Que tingueu un bon cap de setmana!!

42° 25′ 40″ N, 3° 9′ 33″ E

LES PESQUERES DE BANYOLES

2010-09-25T16:02:00.004+02:00

A la vora de l’Estany, entre el paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta, hi ha, a la riba i dins l’aigua, unes construccions emblemàtiques: són les pesqueres.

Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX.

En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.

Les pesqueres són d’ús privat (es tracta d’una concessió administrativa) i només se’n pot veure l’exterior. Juntament amb els passeigs de l’Estany, les pesqueres estan declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Jardí Històric.

42°7′10″N 2°45′59″E

RACONS DE DIADA...

2010-09-11T10:47:00.002+02:00

Avui es 11 de setembre i voliem demanr-vos a tots que ens ensenyesiu les imatges que mes us han agradat d'aquesta diada.

Per tant estigueu alerta i camara en mà...que esperem les vostres imatges

Bona diada a tots!!

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

2010-09-06T06:30:00.009+02:00

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

El d'avui es un racó que agrada a uns i desagrada a uns altres es tracta del parc Vila Closes a Manresa, es un parc de disseny innovador rodejat en alçada per lo que uns anomenen gàbies, que son unes estructures de ferro galvanitzat que en 2 o 3 anys quedaran cobertes per vegetació donant la sensació de que estant penjades al aire, també hi ha una canalització de aigua. Personalment donaré la meva opinió als comentaris, us poso una explicació del parc i un text de els detractor i diverses fotos entre elles la de la inauguració satírica que es va fer.

A VOSALTRES QUE US SEMBLA?

.....UNA VISIO DEL PARC.....

El parc pintor Vila Closes s’ha inaugurat recentment a Manresa, ordenant un espai de la ciutat encara per urbanitzar. Queda dividit en tres nivells diferents que formen tres terrasses.

En cada un d’aquests tres nivells hi ha diferents tipus d’instal•lacions, plantacions i paviments. Així, en cada nivell es construeix un umbracle, com a espai delimitat per una estructura metàl•lica a l'interior de la qual s’hi ha plantat una zona boscosa acompanyada de diferents tipus d’instal•lacions de lleure.

A l’entorn de cada un dels umbracles es preveuen també diferents tipus d’espais amb paviments diferents: prats amb arbres especialment grans com a contrapunt singular als prats de gespa i espais amb paviments més durs i més propers a l’umbracle.

L’aigua també té un protagonisme especial en el parc: s’hi ha construït un canal que circula en el nivell més baix del parc, seguint un angle recte. El canal desemboca en forma de petita cascada en un petit estany.

Les estructures metàl•liques del parc de la plaça Catalunya formen dos tipus d’elements: les pèrgoles i els umbracles. Tant en el cas de les pèrgoles com, especialment, en el dels umbracles, la intenció és que les enfiladisses cobreixin, amb el temps, part dels elements metàl•lics.

Josep Vila Closes fou un pintor nascut a Manresa l'any 1921 - 2005. La seva primera exposició fou a l'any 1945, a la sala Verge de Manresa. Va fer nombroses exposicions tant a Manresa com a Catalunya i a la resta d'Espanya. Va obtenir infinitat de premis amb els paisatges i les seves marines, plenes de llum i de color.

La seva és una pintura fortament arrelada a la terra, com la seva actitud cívica i patriòtica, que en els darrers anys li va ser reconeguda amb la concessió de la Medalla de la Ciutat de Manresa, el premi Oleguer Bisbal i el premi Estelada.

------------UNA ALTRE VISIO DEL PARC-----------

No va agradar fa un any i continua sense agradar ara. El parc de la Plaça de Catalunya de Manresa, dedicat al pintor manresà Vila Closes, celebra el seu primer aniversari amb una exigència de veïns i familiars de l'artista: que l'Ajuntament retiri les estructures metàl·liques per "deixar respirar els quatre arbres que hi ha plantats". De moment, el consistori s'ha compromès a estudiar la proposta i al setembre es reunirà amb el col·lectiu de veïns, que ja han advertit que "no pararem fins a aconseguir que treguin les gàbies".

La demanda presentada pels veïns i familiars del parc Pintor Vila Closes és un dels punts de denúncia recollits en el document lliurat a l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, on es demanen diverses actuacions urbanístiques amb el suport de 1.456 signatures de ciutadans. A banda dels també batejats com a ferros o Guantánamo, els usuaris també es queixen que l'espai, de 3.763 m2, no és ni ben aprofitat ni se'n fa un bon ús, així com un mal manteniment.

Amb motiu de les signatures, un grup de veïns va fer una visita al parc amb Camprubí, la regidora d'Urbanisme, Àngels Mas, i els arquitectes David Closes i Quico Mestres. Teresa Vilaseca, impulsora de la recollida de firmes i representant del col·lectiu de veïns, ha explicat que la retirada de les estructures metàl·liques "és el mínim que podem demanar tenint en compte que s'ha incomplert el projecte que se'ns havia exposat, un parc de verd i més verd, i cap ferro que tragués el nas per enlloc. Els veïns vam acceptar un parc, però no pas aquest". Segons Vilaseca, "l'alcalde va admetre que s'havien equivocat i que el procés havia estat un rave, textualment".

En una consulta feta per Regió7 a una desena d'usuaris, la majoria asseguren que, més enllà de si agraden o no les estructures metàl·liques per al paisatge del barri, el problema també és que els nens s'hi enfilen. Àngels Esteban, veïna de la zona, n'ha estat testimoni més d'una vegada i explica que "molts nens vénen sense els pares i es dediquen a pujar per les gàbies, vejam qui arriba més amunt", talment com si hi hagués un rocòdrom, i "és un perill perquè poden caure i fer-se molt mal". Un dels pares, Jesús Ariza, comenta que "no es fa un bon manteniment del parc, està deixat i no cuiden prou les plantes perquè creixin entre els ferros i facin ombra". Segons Ariza, "el millor seria que els tra- guessin, perquè el parc queda protegit igualment dels cotxes amb murs de ciment" que actualment ja envolten la zona.

Aspectes negatius del parc

Un espai gran i un cost molt elevat (1.389.139 euros) però amb pocs elements per divertir-se. És la visió que tenen els usuaris del parc Pintor Vila Closes. Els nens i nenes que passen el matí o la tarda en aquest espai, i més ara a l'estiu, apofitant el període de vacances, fan volar la imaginació. Els suports que aguanten les estructures metàl·liques, que queden elevades a uns dos metres per sobre del nivell del terra, són, per exemple, porteries de futbol. Així ho expliquen Vladimir Farreras i Lucas Henrique, els quals diuen que "el Congost ens cau molt lluny per anar a jugar a futbol i el Pujolet sempre és ple i no hi ha prou espai per a tothom, així doncs, ens muntem un camp de futbol" al parc de la Plaça de Catalunya i "fem servir les gàbies de porteria". Tot i així, Farreras i Henrique reconeixen que "quan ens veu la Policia Local ens renya i ens diu que no hi podem jugar, però no tenim enlloc més!". En aquest sentit, un pare que també acostuma a anar al pulmó verd amb els seu fills, Jordi Grau, fa notar que "el terreny és molt gran i hi hauria prou espai per fer-hi una zona perquè els nens hi poguessin jugar a futbol. L'únic que realment està ben utilitzat és la taula de ping-pong". Un altre pare, Moisès Contreras, explica que "aquest parc l'han fet malament des del principi perquè el van fer sense pensar. Amb una sola taula de ping-pong no n'hi ha prou i sempre hi ha cues per poder fer una partida".

D'altra banda, les mares i pares també fan notar que, a més de les estructures metàl·liques, el desnivell que hi ha entre el primer espai, on el terra és pintat de color lila, i el segon, de color grana, també és un perill i hi hauria d'haver una barana perquè els nens no saltessin l'aproximadament mig metre d'alçada que separa aquestes dues zones. A més a més, Iolanda Rodríguez destaca que "hi ha uns forats molt grossos on a dins hi ha clavegueres on més d'una vegada han caigut nens".

Els grans absents al parc és la gent d'edat avançada, que sigui perquè hi ha molts infants o perquè no hi ha ombres, no acostumen a freqüentar gaire el parc, sinó que prefereixen quedar-se als afores asseguts als bancs que hi ha al voltant del mur. Rodríguez ha proposat que "si hi posessin estris per fer gimnàstica com al Bosquet de Sant Fruitós estic segura que hi hauria molts avis que es motivarien per fer-hi exercicis".

Bany, estupefaents i alcohol

Usuaris del parc Pintor Vila Closes també han denunciat que hi ha persones, tant petits com adults, que fan servir les làmines d'aigua per banyar-se a les hores de més calor. A més, asseguren que a la nit és un punt de trobada i reunió de joves que fumen substàncies estupefaents i beuen alcohol.

SA PANADES MALLORQUINES

2010-08-29T11:07:00.002+02:00

L'Helena, en venir de Mallorca ens va portar unes panades de pèsols, molt bones. Jo personalment no les coneixia. però em van encantar
Aquí us en deixo una recepta..i si voleu veure com es fan, cliqueu aquí

Recepta de Margalida Canyelles

Ingredients
1kg de farina de fer panades
160g de saïm
250ml d'oli
250ml d'aigua
Pèsols al gust amb una mica d'oli
Sobrassada
Pebre bo
Sal

Estris
Bol
Paper de cera
Llauna

Una recepta salada, tradicional de Mallorca. Hi ha panades farcides d'altres menges, però aquestes són les que ens agraden més.

L'elaboració és senzilla: posam a dins un bol el saïm, l'oli i l'aigua i ho mesclam tot bé amb la mà. En estar llest, afegim la farina, i seguim pastant amb la mà fins que aconseguim una bolla de massa homogènia.

Preparam els pèsols amb sal, una mica d'oli i pebre bo, i feim les tallades o pessigades de sobrassada, amb la proporció que volguem.

Retallam una forma redona de paper de cera i l'untam amb una mica d'oli extra.

Feim bolles d'uns 100g de massa per a preparar la cistella de la panada i posam una bolla a sobre del paper. Pitjam amb el polze el centre de la bolla i l'obrim, aixecant la paret a la vegada.

Amb una altra bolleta més menuda feim la tapa de la panada.

Omplim la cistella amb els pèsols i la sobrassada. Posam la tapa a sobre i trenam la pasta de la tapa amb la de la paret, amb un moviment de pessigada lateral.

Preparam el forn a 200ºC, i hi ficam les panades a sobre d'una llauna untada amb oli, baixant la temperatura a 180ºC. Posam foc des d'abaix i les tenim uns 30 minuts. Després posam foc des d'adalt i esperam uns 20 minuts. Les panades tornaran daurades, i abans que el color s'enfosqueixi, aturarem el foc i les treurem del forn.

Menjau les panades en 2 o 3 dies, és quan són bones. Si pensau congelar-ne, és una bona idea fer-ho amb la pasta sense coure, i deixar el forn per al dia que les volgueu menjar.

Us puc assegurar que us llepareu els dits..bon profit!!

PERATALLADA

2010-08-26T08:19:00.003+02:00

En Joan Gasull ens vol fer entrar ganes d'anar a Peratallada i ens va fer arribar aquesta tentadora imatge.
Us hi animeu??

Peratallada és una vila del municipi baixempordanès de Forallac. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Vulpellac i Fonteta per formar Forallac. Al 2005 tenia 222 habitants.

Declarat conjunt històrico-artístic conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva.

Berenguer de Cruïlles (1310 - 1362), bisbe de Girona i primer president de la Generalitat de Catalunya era natural d'aquesta població.

Racó amb llegenda

2010-08-21T11:26:00.002+02:00

Aquí teniu una imatge de les mes populars de Girona

Explica la llegenda que qualsevol persona que no vulgui marxar de de la ciutat o vulgui tornar a ella te que fer un peto al cul de la lleona que es s'enfila en una columna del carrer Calderers.

Sembla que temps enllà era un reclam publicitari de un hotel que hi havia a la zona

Ara ja esteu avisats...

POU DE LLUM

2010-08-18T18:06:00.004+02:00

Molt a prop de casa en un indret on fa un parell d'anys es van gastar un munt de cèntims per convertir-ho en una zona enjardinada, i on realment a part de fer unes pàsseres de formigó de color marro i reduir zona d'aparcament on es van plantar rosers silvestres que ràpidament es van convertir en esbarzers, i posar arbres molts d'ells ja plantats morts. Tot passejant per l'indret vaig veure que també havien posat un lloc anomenat POU DE LLUM ( algú sap realment que es? Coneixeu algun mes? )Jo a Internet he trobat aquest dos enllaços.

ENLLAÇ 1.

ENLLAÇ 2.

Realment el lloc tant per les vistes com la tranquil·litat que es respira s'ha convertit en un lloc on jo hi molta gent seu i es eixa atrapar per el lloc en busca de un xic de pau.

UN RACÓ SOTA TERRA

2010-08-18T17:45:00.001+02:00

Fa uns dies vaig tindre la sort de visitar un racó sota terra, una mina de petroli a Riutort a El Berguedà, un lloc on es trenca la idea que tenim de la explotació d'aquest oli fosil del qual fem un usen moltes de les nostres activitats em va sorprendre i us aconsello visitar-la si teniu l'oportunitat.

Us deixo un enllaços sobre la mina.

Mina de Petroli – Riutort

Si veniu a visitar la mina de petroli de Riutort, trobareu, en un indret apartat i de considerable bellesa, les restes d'una explotació antiga, avui gens freqüent. La visita transcorre al llarg de les galeries d'aquesta mina, que es caracteritza per semblar-se a una cova natural, amb la singular particularitat que amaguen les seves pedres impregnades d'or negre. Durant l'explicació s'apropa al visitant a tot el que representa el petroli, des de la seva formació, la seva extracció i utilització, passant per les seves possibilitats, problemes i incerteses.

Amb tot, a Riutort s'hi poden observar d'altres petites meravelles; com són les salamandres que hi habiten, els bacteris que s'alimenten del petroli, les formacions de carbonat, i la encandilant galeria sud, plena d'una aigua blau turquesa. Es tracta d'una mina petita, però no per això poc interessant. Riutort representa una molt bona oportunitat per apropar-se a un recurs que, tot i envoltar-nos en la nostra vida quotidiana, ens és molt desconegut.

La mina de petroli de Riutort es troba a 30' de Berga. Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, i a la curva, abans d'arribar al trencant del càmping Espelt hi trobareu la pista. Cliqueu al títol per veure l'accés a Google Maps i reduïu el zoom per situar-vos. La mina obre al públic els dissabtes i diumenges, d'11 a 14 hores. Les visites són guiades i tenen una durada variable depenent de les exigències i interessos del públic.

AQUESTA ERMITA?

2010-08-14T09:57:00.000+02:00

En aquests post us poso les imatges de una ermita que esta situada a una població que te aquestes dades geogràfiques,

Latitud: 40.55

Longitud: 0.483333

Altura Mitjana: 65 metres.

com a pista us diré que esta situat entre Portbou i Vinaròs, això si al sud de Cambrils, Vinga que segur la trobareu i malgrat penseu que es broma la primera pista us pot ser molt útil.

VULL IMATGES DE AQUEST RACO.

2010-08-08T09:15:00.000+02:00

Avui us proposo un lloc us dono la descripció de un lloc força peculiar sobre tot per el lloc on es situat a la descripció hi han pistes que segur us portara a localitzar, i al vostres comentaris deixeu els enllaços de imatges del lloc que penseu que estic descrivint.

-------------------------------------

Cal pujar a la Mola .... Es comença l'excursió remuntant unes escales que segueixen un viacrucis. Passats uns 15 o 20 minuts s'arriba al fil de l'altiplà, es creua una portella de ferro i se surt en un petit promontori que permet gaudir d'una bona vista sobre el peculiar i agradable ras de la Mola de ..... A mà dreta es divisa la petita capella de Sant Pere Màrtir, davant i al fons, el santuari. Es continua pel mateix camí.

Uns minuts després s'arriba al santuari de la Mare de Déu de..., habitat permanentment per una petita, laboriosa i culta comunitat de monjos. Per visitar-lo, cal demanar la clau. Després, val la pena donar un tomb sencer resseguint el perímetre de la mola (cal vigilar amb els espadats verticals) i veure, a l'extrem sud-est d'aquesta, la petita ermita de Sant Jaume. La vista de la serra de Busa i la de Bastets sobre les aigües del pantà de ....... són imponents. Tot l'indret convida a la meditació. Per tornar es desfà el camí. L'alçada d'aquest santuari es aproximadament 1.190 m.

CAPELLETA CONTEMPORÁNEA

2010-08-04T11:48:00.000+02:00

Els carrers de Mataró sorprenen per la gran quantitat de capelletes de carrer que es poden veure en moltes cases, antigues i noves. Són petites fornícules encastades a les façanes amb la imatge de la Mare de Déu o de sants diversos. N'hi ha de tota mena d'estils i d'èpoques. Entre les més contemporànies cal destacar la dedicada a les santes Juliana i Semproniana, obra de Manuel Cusachs (1979), al carrer d'en Pujol, on segons la tradició hi van néixer les Santes.

UN RACÓ AMB UN SÍMBOL D'IDENTITAT

2010-07-30T14:56:00.003+02:00

Aquests dies que s'ha parlat força dels braus i alguns plantegen com un símbol d'identitat del estat Espanyol, potser un animal noble com un brau, que també es particip de moltes festes a Catalunya sobre tot a les terres del Ebre, recordo que coincidint amb unes vacances vaig anar a veure els bous capllaçats i unes nenes que no crec que tinguessin mes de quatre anys en veure els bous van començar espontàniament a cridar; “ aquests bous no valen res, que es pixen per les carrers”.

I em vaig adonar de com una festa i un animal pot ser símbol d'identitat de un poble i de una gent, i crec que conserva aquestes festes es licit i es conservar un símbol cultural i tradicional.

Però el que mai pot acceptar-se com a símbol d'identitat de un poble es la tortura de un animal fins a la mort com son les “ corridas de toros” .

I per molt que es malbarati la paraula Llibertat aquesta es pot entendre com un dret a fer patir i torturar un animal fins a la mort.

Per això des de aquest bloc i a nivell personal manifesto la meva satisfacció per la prohibició de” las corridas de toros” a Catalunya.

Eh que en aquest post us vull donar a conèixer un racó que val molt la pena i per moltes raons visitar i es la reserva del ruc Català de Fuives, potser que mireu l'enllaç d'aquest raco on es lluita per conservar un animal com el ruc, que no es gens ruc, de fet abans les orelles que se els hi posaven al alumnes , era per tal de que se'ls hi encomanes la intel·ligència del ruc.

I a mes el ruc Català com a raça pròpia del nostre país, també ha esdevingut un símbol de identitat de la nació catalana.

QUE SON?

2010-07-28T21:16:00.009+02:00

A moltes monuments medievals si us fixeu a les pedres podreu trobar marques diverses com les de la fotos de sota

Sabeu el que son?

................´MURALLAT

2010-07-25T21:19:00.000+02:00

Avui el racó es tot un poble un poble que s'està restaurant sempre que hi puc i paro bé mes aviat i pujo, i la restauració esta pràcticament enllestida. La meva memòria em falla i ara no se el nom d'aquest bonic poble murallat.

VA M'EL DIEU VOSALTRES?

UN RACÓ QUASI CELESTIAL

2010-07-21T14:37:00.000+02:00

De vegades llocs com aquests santuari santuari de Puig-agut, situat al punt mes alt de Manlleu que sembla fets per que les pregaries dels fidels, o les queixes dels descreguts arribin ràpidament a les corts celestials, al menys aquests amb aquesta torre coronada de blau sembla que es tingui que fondre amb el cel, sens dubte una bonica estampa a la comarca de Osona.

Altres dades:

El 29 de desembre de 1883 es va posar la primera pedra del santuari de Puig-agut de Manlleu situat en el punt més alt del terme d’aquest municipi i molt a prop –aleshores es creia que era en aquell mateix punt- d’on conflueixen aquest terme municipal amb els de Torelló i Santa Maria de Corcó-l’Esquirol.

La construcció d’aquest edifici es deu a l’impuls de Ramon Madirolas i Codina (1856 – 1927), terratinent i emprenedor manlleuenc, que en va disposar els terrenys de la seva propietat, propers a la seva casa pairal, el mas Madirolas. El projecte s’emmarcava dins la promoció de la devoció al Sagrat Cor de Jesús que va impulsar el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (1826 – 1901) dedicant-li tota la diòcesi, el maig de 1883.

Esteve Gaja ens descobreix la raó per la qual es va procedir a la col·locació en un moment de l’any, si més no, climatològicament poc propici: “en Ramon Madirolas és qui porta la veu cantant i la col·locació de la pedra es el dia 29 [Gaja comet un error al fer constar el mes de setembre i no el de desembre com és correcte] de l’esmentat any [1883], i com sia que des d’un principi, hi ha la intenció de dedicar-hi un altar principal a la Verge de Lorda, hom procura, malgrat la inclemència del temps, que la primera pedra sia posada precisament l’any 1883, perquè s’hi commemora solemnement el vint-i-cinc aniversari de les aparicions de la Verge a Bernadette Soubirous (1)”.

“La crònica ens diu que era el dia 29 de desembre de l’any 1883, a les 11 del matí, quan el bisbe Morgades arribava a la cruïlla de la carretera de Sant Martí i el camí veïnal de la masia de Madirolas, on va ser rebut amb una salva de trabucs i fusells a càrrec del sometent i mossos d’esquadra. Acompanyat fins a la casa pairal de Madirolas, allà va ser complimentat per les diferents comissions convidades i especialment pels membres dels ajuntaments de Manlleu, Torelló i Santa Maria de Corcó, els tres municipis que termenegen en el lloc escollit per edificar el santuari. Tot seguit, amb acompanyament d’orquestra, la comitiva es va traslladar al punt més elevat del terme de Manlleu per a la col·locació de la primera pedra, on el bisbe va procedir a la seva benedicció i a introduir un tub en un forat del centre de la pedra, on hi havia l’acta de l’esdeveniment amb la signatura d’alguns dels presents, un exemplar de la Revista Popular i El Correo Catalán d’aquella data i algunes medalles. Es va cloure l’acte amb el parlament del bisbe Morgades, noves descàrregues del trabucaires i l’acompanyament de l’orquestra”

La inauguració del temple es va fer el 18 de febrer de 1886 seguint els plànols de l’arquitecte August Font que s’havia inspirat en la basílica francesa de Lorudes. El bisbe Morgades va presidir, de nou, aquest esdeveniment. Gaja recorda que “el santuari de Puig-agut és tingut pel primer consagrat al Sagrat Cor de Jesús” i detalla com “en el Breu Pontifici concedit per S. S. Lleó XIII el dia 3 de juny de 1902 s’hi diu ‘Santuari loci Puig.agut in diocesis Cicen, primi in Hispania erecti in honorem SSmi. Jesus Cordis.

UN CARRO A LA CIUTAT.

2010-07-19T16:40:00.005+02:00

De vegades las ciutats i la seva gent ens porten imatges i de temps passats o potser no, A Manresa hi aquests pagès ( amb tot el respecte i amor, que jo també soc mig pages)que viu al barri de les escodines i que viu a una casa nova i moderna amb garatge inclòs el que passa es que al seu garatge no tanca un cotxe i tenca el seu carro i el Matxo , i amb aquest mitja de transport es desplaça per la ciutat no cal dir que te una bona visió del trafic.

Per cert sabeu la diferencia entre un cavall i un matxo?

RACONS D'ABANS

2010-07-16T09:55:00.003+02:00

De vegades a les grans ciutats hi han racons que semblen ancorats en el passat, un carre tal com era fa 40 anys , una masia amb la seva activitat agrària i ramadera en mig de una ciutat moderna, aquest vídeo mostra un carrer d'aquests amb les gallines corrent per el carrer,al costat de unes de les principals vies de Manresa, com a referència us diré que esta a escassos metres de on la multinacional TOUS tenia la seva seu social.

I abaix us poso unes imatge de un indret ara molt transformat del any 1950 a veure si encerteu qui indret es.

I us convido a participar enviant fotos de racons d'abans.

RACONS ON FER PASSAR LA CALOR

2010-07-15T08:03:00.006+02:00

Ara que la calor es deixa sentir de valent i diuen que l'estiu serà molt xafogós cal buscar llocs on podem apaivagar la calor, jo us proposo dos llocs. I m'agradaria que ens feu arribar mes racons per escapolir-se de la calor, mes que informació serà un servei molt útil i refrescant.
La ribera Salada

La ribera Salada té una longitud d'uns 40 km, i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera. D'altra banda, el caràcter salobre es manifesta fins i tot en el seu curs inferior, ja prop del Segre. Per a arribar allí cal prendre la carretera de Solsona en direcció a Bassella (C-26). A uns 3 km, a la dreta, se segueix per la carretera que duu a Cambrils i a uns 12 km es troba el pont del Clop. En aquest lloc, la conca del riu adopta formes curvilínies; per aquesta raó aquest tram rep el nom de canal Serpent; lloc on, si fa bon temps, podrem gaudir d'un bany en les seves aigües transparents.
LA RIERA DE MERLÈS.

La Riera de Merlès és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. De tota manera la riera de Merlès és una zona molt turística. La gent que coneix el territori no s’està de fer-hi cap. Excursionistes, pescadors i banyistes cerquen tot l’any, però sobretot a l’estiu, els refrescants salts d’aigua, entre les roques i els gorgs profunds on encara hi viuen les dones d’aigua. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Nosaltres ho hem fet des del càmping fins Santa Maria de Merlès. Pugeu al Lluçanés per Vic, anant després cap a Olost i Prats del lluçanés. És la ruta més fàcil i senzilla. O per la carretera de Berga fins Puig-Reig per anar després a Santa Maria de Merlès. Aprofiteu per visitar el desconegut i maravellós monestir de Lluçà, una joia del romànic català. Una preciositat que cal veure de totes totes. Aneu-hi a inicis de l’estiu, per Sant Joan, i aprofiteu per viure a Prats de Lluçanés la festa dels Elois, el 25 de juny. Una festa antiga, diferent, amb balls ancestrals, com el contrapas. Rondeu tot el Lluçanés. Gaudiu dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com l’Hotelet. O bé cases rurals com Cal Músic. Per dinar us recomanem Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu “La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions

QUINA CIUTAT ES?

2010-07-15T06:19:00.007+02:00

Fa uns dies vaig estar a una ciutat Catalana es capital de comarca, la creua un riu que porta el nom de la comarca i el riu a mes fa de limit amb un altre població amb nom de santa. Te una activitat econòmica força olorosa . Quina ciutat es us poso unes imatges.

CAMINS DE RONDA

2010-07-13T05:53:00.003+02:00

Les fotos corresponen a l'excursió pel GR del cami de ronda
que va de l'Ametlla i arriba a l'Ampolla-Perelló, voregem sempre la costa, un dels pocs paratges verges que es poden trobar per Catalunya.

http://telamamaria.blogspot.com
http://trucadors.blogspot.com

PERPINYÀ

2010-07-09T06:00:00.000+02:00

Tot pasejant per aquesta ciutat de la Catalunya Nord varem recullir aquestes imatges que avui compartim amb vosaltres...

Perpinyà es la capital del departament frances dels Pirineus Orientals i del districte homonim

Es troba al centre de la comarca i plana del Rosselló.

Es vorajada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regio de les Corberes i al est per la mar Mediterrania i la travessa el riu Tet

Esta dividida en 9 cantons

Les activitats economiques pricipals son el sector agroalimentari i la metal·lurgia

Te uns 118.500 habitants

I una extensio de 68,07 km2

I una altitut sobre el nivell del mar de 30 m.

El seu alcalde es Jean Marc Pujol

Les seves coordenades son:42° 51′ 55″ N, 02° 53′ 44″ E

Dels Castellet, l'estacio del tres, o l'aeroport, ja en parlarem un altre dia...

RACONS DEL BAGES.

2010-07-06T06:10:00.000+02:00

I aquí us invito a conèixer algunes ermites i esglésies del Bages i la gran majoria comento la seva histories..

TORNEM A CASA !!

2010-07-04T20:54:00.001+02:00

Aquesta es la sensació que tenim; la nostra aventura al *Descobrir Catalunya* ha acabat aviat
Sens dubte estàvem fora de lloc, i hem pogut veure que molts de vosaltres tampoc us hi sentíeu a gust
A partir d'avui, retornem als nostres orígens.
Si ens voleu seguir o participar ens teniu a http://raconetsdecatalunya.blogspot.com/
on us continuarem ensenyant les coses de la nostre terra que tant ens agraden i que ens fan disfrutar. Moltes ja programades i moltes altres de noves.

Moltes gracies a tots.
Us hi esperem!!

Joan i Àngels

NOUS REPTES...

2010-04-23T00:59:00.002+02:00

.
Benvolguts companys, col.laboradors i visitants del * racons de Catalunya *,

Ens sentim contents de poder-vos explicar que des de la seu de la revista * descobrir Catalunya * ens ha proposat que el bloc passi a formar part de l'edició digital de la revista que tenen previst estrenar per Sant Jordi.
És una proposta interessant i ens permetés seguir creixent una mica més i compartir-lo amb més gent des del suport i l'empenta del grup Sapiens
A part d'alguns canvis a la plantilla, tot seguís com fins ara, pel que esperem seguir rebent les vostres visites, aportacions i propostes.

Agraïm la seva ajuda, perquè sense vosaltres això no seria possible ni tindria el mateix gust.

Joan i Àngels

a partir d'ara us esperem a..

http://blogs.descobrir.cat/raconsdecatalunya

AJUDA DIVINA.

2010-04-20T00:05:00.000+02:00

Si si hi ha equip , hi ha bon entrenador, de Santpedor al Bages, i ajuda de dalt com podeu veure a Cercs al Bergueda

.

RENTADORS PUBLICS

2010-04-18T00:13:00.000+02:00

Tambe dits safareigs o safarejos

Antigament els pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família.

Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està rumorejant o explicant coses de terceres persones.

A l'Emporda podem trobar els de:

Vilabertran...

Palau Saverdera...

Sant Llorens de la Muga...

i altres que us anirem ensenyant

SAPS ON ES??

2010-04-15T05:35:00.000+02:00

A veure si em sabreu dir on para aquesta noia jo diria que es parenta del gran Deu Baco.

EL RACO DELS LLIBRES

2010-04-13T06:11:00.005+02:00

Aquest cap de setmana pasat s'ha presentat a Figueres el llibre *Canigo, magia de una muntanya*del fotograf Pau Palau, amb textes en frances i catala de Bernad Rieu i Patrice Teisseire-Dufour.

L'acte va tenir lloc a la seu dels *Amics del castell de sant Ferran* i va estar amenitzat amb la musica de Albert Bueno, cantautor nascut a Vilafant pero que romanceja per la Catalunya nord

Va comptar amb la presencia enriquidora del pintor LLuis Roura i l'escriptor Josep Valls que amb les seves anecdotes i coneixements varen fer amena la vetllada.

Fins aqui la cronica social.

Pero la magia d'aquesta muntanya la descobreixes de debo al obrir el llibre.Esta ple de imatges ensisadores, per els que no hi hem estat encara, es com pujar a una catifa voladora i deixarse portar...tan sols aixo,deixar que les imatges et transportin i et fasin particip d'aquesta magia.

M'ha cridat fortament l'atencio una imatge on es veu el canigo desde Marseille que es a mes de 270 i pico de kilometres, retallat a la posta de sol

UN RACÓ MIL.LENARI

2010-04-11T10:42:00.003+02:00

Avui us presento un racó mil·lenari on la pau quasi sempre es present i la historia que es viu a cada uns dels seus racons també , un lloc a les afores de Manresa pro de fàcil accés per gaudir, es un lloc de visita tot passejant de molts Manresans i gent que fa la ruta GR ”Camins del bisbe i abat Oliva” i fins fa al alzinar de les marcetes molt a prop havia una zona de pícnic , i zona de esbarjo i era un lloc tradicional per anar a menjar la mona el dilluns de pasqua.

CORNUDELLA DEL MONTSANT ( PRIORAT)

2010-04-11T00:05:00.000+02:00

En Jesús M tibau ens fa arrivar la llum especial d'aquest racó a Cornudella del Montsant al Priorat

Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les muntanyes de Prades a l'est.

Podem arribar a Cornudella de Montsant des de Falset per la N-420 fins al Coll de la Teixeta i anar a Porrera per la TP-7401 i d'aquí a la Venta d'En Pubill per la TP-7402, continuant fins a Cornudella per la C-242; des de Reus per la N-420 fins a les Borges del Camp i per la C-242 fins a Cornudella, i des de La Granadella per la C-242, passant per Ulldemolins.

ANEM??

QUERETES (MATARRANYA)

2010-04-08T07:15:00.000+02:00

Si voleu visitar aquest raconet que ens envia en Jesus M. Tibau, us aconsello esperar a la primera setmana d'abril, dons hi ha un interesant mercat medieval i la fira del vi.

TORTOSA

2010-04-05T08:45:00.000+02:00

Un racó de Tortosa, la Casa Grego a la plaça de la Cinta, davant mateix de la Catedral,

ens l'ha fet arrivar en Jesus Tibau de www.escriptors.cat/autors/tibaujm

moltes gracies!

Capelleta a La Barriada piugberenguer-mion de Manresa.

2010-04-04T10:15:00.000+02:00

Mai he sabut per que no es un barri es una barriada , es a un lloc alt de Manresa, amb força activitat agrícola , i amb moltes cases fetes el dies de festa per els propis usuaris, casetes amb de planta baixa , però amb vida feliç. A un dels seus carrers vaig trobar aquesta capelleta.

L'Ermita de St Francesc a Santpedor. ( El Bages)

2010-04-01T00:03:00.000+02:00

Va uns dies la Carme en va fer arribar aquestes fotos personalment em va fer molta gracia, per que jo feia poc que caminant de Manresa a Santpedor , vaig passar per el costat i faig fer fotos pensant en aquest bloc. Gracies Carme.

Carme Roura i el meu blog es

http://karme-r.blogspot.com/
espero que os agradin. Gràcies!

Hola os envio aquestes imatges de l' Ermita de St Francesc a Santpedor (Bages) .

la seva història es la seguent:

Ermita rural, existent ja l'any 1240, dedicada a Sant Francesc d'Assís i situada a uns set-cents metres de la població, a la cruïlla de dos antics camins rals, el de Vic a Lleida, i el de Manresa a Berga, i dalt un turonet que domina tota la plana del Bages. Al segle XV la capella s'engrandí i es feu una volta de creueria sobre la zona de l'altar.

La tradició diu que fou construïda pels santpedorencs poc després que el mateix Sant Francesc passés per aquesta contrada en el seu peregrinatge cap a Sant Jaume de Galícia, i que, essent d'alt d'aquell turó, fes una de les seves prèdiques al nombrós grup de devots seguidors de la comarca que l'acompanyaven.

Als seus peus passava l'antic camí de Manresa, el que degueren fer els sometents santpedorencs i el mateix Timbaler del Bruc, acompanyat del seu timbal, en el seu camí cap el coll del Bruc per tal d'aturar els francesos.

SAPS ON ES??

2010-03-30T00:04:00.001+02:00

BRUNYOLS DE L'EMPORDÀ

2010-03-28T00:01:00.003+01:00

En aquets dies de quaresma la tradició mana, al menys a l'empordà, menjar brunyols amb garnatxa

us en deixo una recepte per si us animeu...

RECEPTA PER FER BRUNYOLS DE L'EMPORDÀ
(Per fer uns 40 brunyols)
INGREDIENTS :
350 g de farina
50 g de margarina
20 g de llevat premsat de pa
60 g de sucre
0'5 dl de llet
raspadures de llimona
3 ous
una mica de sal
1/2 copa d'anís
una culleradeta d'anís mòlt
1/2 culleradeta de coriandre
canyella en pols
oli per fregir
sucre per arrebossar
Barregeu la llet tèbia amb el llevat i 100 g de farina, removeu i formeu una bola
Deixeu fermentar la massa tapada amb un drap net uns 30 minuts en un lloc temperat.
Amb la farina que queda, formeu un volcà, poseu al mig la margarina, els ous, la sal, el sucre, l'anís i els condiments, removeu primer amb la forquilla i després afegiu-hi la massa fermentada.
Treballeu amb les mans fins que obtingueu una massa fina i tova. Colpegeu la massa contra el marbre.
Unteu el marbre amb una mica d'oli i, amb les mans també untades, aneu agafant petites porcions de la pasta i formeu boletes i després col·loqueu-les en una plata, també untada d'oli.
Reserveu-ho en un lloc calent per accelerar la fermentació, la massa ha de doblar el seu volum inicial. Aquest procés triga aproximadament 1 hora.
Escalfeu oli a la fregidora i en un atuell fons, agafeu les boletes amb les mans, feu un foradet al mig i aneu-les posant en l'oli, que no ha de ser gaire calent, perquè la pasta es crema de seguida. Han de quedar d'un color fosc. Quan aneu traient els brunyols del foc, aneu-los ensucrant.

ja ens direu que tal us han sortit...

bon profit!!

MONTREBEI (MONTSEC)

2010-03-25T00:07:00.000+01:00

des de http://telamamaria.blogspot.com/ens fan arrivar aquestes boniques imatges

es un lloc desconegut per mi , i al tafanejar una mica he descobert que a mes, esta en perill
mireu, que en diu:

Una nova amenaça al Montsec
L'anunci fet per Endesa de construir una presa a tocar del congost de Montrebei, al cor del Montsec, ha fet saltar totes les llums d'alarma davant una obra que suposaria un greu atemptat ecològic i mediambiental.

El massís del Montsec és una serralada prepirinenca que s'estén per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Ribagorça, d'uns 1.600 km2 dividit en tres petits massisos, l'anomenat Montsec d'Ares, el de Rúbies i el de l'Estall, separats pel pas dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana que han excavat al cor de la serralada els congostos de Terradets i de Montrebei. Terra de secà, sense industria, ciutats o pobles importants al seu redós, amb un important despoblament, tot el conjunt de la serralada es manté globalmenten un molt bon estat de conservació. Només els embassaments (Camarasa, Terradets, Santa Anna...) fets al llarg del segle XX han modificat la seva fesomia.

Malgrat l'important nombre d'embassaments que el Montsec acull, afavorit per la seva orografia, de manera una mica inesperada, el passat 30 d'agost es va presentar a la Delegació de la Generalitat de Lleida el projecte de construcció de l'anomenada central hidroelèctrica de Sant Esteve, promoguda per Endesa.

L'acte de presentació del projecte, on van assistir nombrosos alcaldes, va estar presidint pel conseller Nadal, el que venia a significar el suport de l'administració catalana a l'iniciativa, que segons paraules del mateix conseller Nadal agermanava la protecció del medi amb un projecte de futur.

Segons l'esmentat projecte Endesa voldria construir una presa de 33 metres d'alçada a uns 500 metres de l'entrada del Congost de Montrebei, en el seu vessant nord, en un petit estret que fa la Noguera Ribagorçana, dins del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga. Es calcula que el cabal de la central seria d'uns 35 m3/s, és a dir, 35.000 litres per segon, que permetria generar una potència de 6,9 MW i una producció anyal estimada en 35 Gwh/any. La construcció de l'esmentada presa implicarà el moviment de grans volums de terres i obertura de vials. Un cop construïda el temor als llots i a l'impacte sobre la fauna i flora, i especialment el fortíssim impacte paisatgista sens dubte canviaria de manera irreversible tot l'entorn.

Immediatament les entitats proteccionistes de les terres de ponent, principalment Ipcena i la Plataforma per la Defensa del Montsec, juntament amb altres forces socials, han endegat una campanya de denúncia del projecte, la recollida de signatures en contra, i han reclamat la protecció integral de tota la serra del Montsec amb la promulgació de l'esperat Parc Natural de la Serra del Montsec, alhora que defensen un model de desenvolupament socioeconòmic dels municipis de la zona compatible amb la conservació del medi i l'entorn.

esperem que s'imposi la rao i poguem continuar disfrutant d'aquest paratge tan especial

CAPELLETA PECULIAR.

2010-03-23T00:15:00.000+01:00

Capelleta Peculiar no es gaire freqüent que les capelletes sigui compartides per mes de un Sant en aquest cas aquesta de l'església de Castellgalí te dos Sants , Sant Honest I Sant Repelio.

Per cert Mireu

BARCELONA

2010-03-21T00:34:00.000+01:00

tinc el plaer de mostrar-vos uns racons prou coneguts per tots,
potser el mes especial, es que ens els ha fet arrivar Antiqva desde Córdoba (en podeu veure mes al seu blog http://imagenes-palabras.blogspot.com/)
son racons que el van enamorar en unes vacances a casa nostra i que ara, comparteix i reviu amb nosaltres.

decia que:

tengo el placer de mostraros unos rinconcitos bien conocidos por todos.

quizas lo mas especial es que nos las ha enviado Antiqva desde Córdoba (podeis encontrar mas en su blog..http://imagenes-palabras.blogspot.com/)

son rincones que le enamoraron en unas vacaciones y que ahora comparte y revive con nosotros.

gracias Antiqva, a veces ver lo cotidiano con ojos de forastero, no hace mas que embellecerlo

PARC DE LA SÈQUIA-LA MAGIA DE UN CANAL MEDIEVAL.

2010-03-18T00:18:00.000+01:00

Avui us presento un lloc on gaudir plenament de la natura , al seu voltant trobareu apart de natura, granges, industries i mes racons que potser voldreu conèixer i a ,mes diverses areas de repòs i pícnic.
Aprofitant el valor que representen la Sèquia i l’aigua va néixer el Parc de la Sèquia per convertir-lo en un espai de cultura, lúdic i educatiu, amb valors patrimonials, culturals, didàctics i susceptibles d’un aprofitament turístic. El Parc de la Sèquia ha adequat tot l’entorn del canal medieval perquè el visitant pugui descobrir un territori amb un ric patrimoni i amb històries llegendàries. Per això s’han instal·lat uns equipaments bàsics que faciliten la visita i la interpretació dels llocs més interessants.

El Parc de la Sèquia és més que una simple ruta. A banda del propi canal que porta l’aigua de Balsareny a Manresa, els equipaments que configuren el Parc de la Sèquia són el Centre de Visitants, el Centre de l’Aigua de Can Font i el Museu de la Tècnica de Manresa.

És una ruta amb activitats complementàries per fer i presenta una oferta lúdica variada. De fet, el Parc de la Sèquia és el fil conductor de diversos equipaments patrimonials i lúdics, que es troben a prop del seu traçat

SAPS ON ES?? 2

2010-03-16T07:00:00.000+01:00

Sabeu on esta aquesta noia i quin nom reb ?

RACONS NEVATS-1

2010-03-14T00:02:00.000+01:00

els flocs que ens ha enviat en quim, son de figueres i voltants
http://quimesp.blogspot.com/

.................................................................................................................................................

l'striper tambe col·labora amb aquestes bolves...

http://dhistories.blogspot.com/

..........................................................................................................................................

La Diagonal i Esplugues, baixant de St. JOan de Deu... terrorífic!!!

Ens las envia La RaTeta Miquey
laratetamiqueyblog.blogspot.com

....................................................................................................................................................

el senyor Pere, un habitual d'aquesta casa ens fa arrivar una imatge d'un raco molt tranquil

http://callearquimedes.blogspot.com/

.....................................................................................................................................................

i l'Eli ens envia aquestes imatges desde barcelona

http://somriueselmillorquepotsfer.blogspot.com/
http://eli-tours.blogspot.com/

RACONS NEVATS-2

2010-03-14T00:01:00.000+01:00

la sargantana us ensenya com estan les alberes, a l'empordá

les vinyes de garriguella,

i figueres, desde un punt de vista mes blanc que mai...

http://ambullsdesargantana.blogspot.com/

..............................................................................................................................................................

Aquestes ens la fa arrivar fra miquel i ens diu que en podem veure mes al seu blog

http://llibreprimer.blogspot.com/
http://bancambvistes.blogspot.com/

.......................................................................................................................................

en Deric ens ensenya desde Salt... http://unsalt.blogspot.com/

......................................................................................................................................

La foto és de la Plaça de l'Esglèsia del barri de Sant Narcís, de Girona.
i ens la fa arrivar en Lluis Gil

.......................................................................................................................................

La Mireia ens ensenya la neu a ran de mar...

RACONS NEVATS-3

2010-03-14T00:00:00.000+01:00

el duende ens ha enviat aquesta instantanea...

mes imatges *amb duende* a http://locurasdeunduende.blogspot.com/

...................................................................................................................................................................

Manel O. Company diu:
El passat Dilluns 08.03.10, vaig fer un recull de fotografies i fragments de vídeo amb una càmera compacta digital. Amb aquest material he muntat un curt de quatre minuts amb una peça musical. Desitjo que us agradi:

http://manelcom.blogspot.com/

CAPELLES FORA TERME.

2010-03-11T07:00:00.000+01:00

Molts pobles i ciutats de Catalunya , existeixen , petites capelles normalment les cuiden els veïns i acostumen a ser llocs de celebració popular tan religiosa com festiva i la gran majoria tenen cels seus Goigs , com aquesta de Sallent al Bages , on els pas dels anys no l'han afectat i la Capella de Sant Antoni, patró de els Paletes, i afavoridor de trobar nuvi per les dones continua sent un lloc de pelegrinatge i celebracions.

UN CARRER..

2010-03-09T00:15:00.000+01:00

Miquel Cañellas de Vic ens ha fet arribar diverses imatges aquí una de un carrer empedrat de Vic la ciutat dels Sants..

Un dels darrers vestigis del pas dels carruatges, en el seu trànsit diari pels carrers que envolten el Mercadal de Vic.

SAPS ON ES??

2010-03-07T00:15:00.000+01:00

si us cal...donarem pistes....anims!!

pero es sencill, oi?

VALL-DE-ROURES

2010-03-04T00:15:00.000+01:00

La clau al pany, la taula parada,

i el sol que s'escampa, lluminós,

pels clivells de la basarda.

Ple és el rebost, ampla la tarda.

Ningú enyora el matí

amb el sol de ta mirada.

A la barana dels teus dits
imatge de Jesús M. Tibau
www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com
http://unasortidadigna.blogspot.com

UN CAMPANAR.

2010-03-02T00:30:00.000+01:00

Miquel Cañellas de Vic ens ha fet arribar diverses imatges aquí una de molt espectacular i no se si a l'abast de tothom.

Des del Campanar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès- Girona)

ARNES (TERRA ALTA)

2010-03-01T20:30:00.004+01:00

En Jesús M. Tibau col·labora amb aquesta imatge . moltes gracies!

ERMITA DE SANT ELM A SANT FELIU DE GUIXOLS

2010-02-28T00:00:00.000+01:00

Ermita de Sant Elm

Està situada a la banda de garbí, sobre l'antic puig Castellar, a 99 metres d'altitud. El 1723 va ser reedificada per la vila i es va dedicar a la Mare de Déu del Bon Viatge que, amb Sant Elm, varen esdevenir patrons de mariners i navegants. Un monolit de pedra recorda que davant la immensa panoràmica contemplada de del seu mirador, Ferran Agulló es va inspirar per batejar el litoral amb l'expressió de Costa Brava. És el millor indret per contemplar la badia i la ciutat.

La baixada del Pòpul, Manresa.

2010-02-25T00:00:00.000+01:00

Avui un carrer que surt de la plaça del ajuntament de Manresa la baixada del Pòpul, amb una capelleta de la Mare de deu del Pòpul, ( Pòpul diuen que es pot referir a poble la gent del poble) i curiosament a l'altre banda del ajuntament hi ha la baixada dels Jueus.

Un poble amb molt d'encant.

2010-02-23T07:00:00.000+01:00

Miquel Cañellas de Vic ens ha fet arribar diverses imatges aquí unes de un poble amb molt d'encant i que a mi personalment em porta molts bons records, que ara no explicaré..

Vista dels dareres i parroquia de Rupit, poble del Cabrerès (Barcelona)

Carrer de Rupit al Cabrerès (Barcelona)

Mini Excursió a Cadaqués.

2010-02-21T07:00:00.000+01:00

La Joana de Llum de Dona ens fa arribar aquest magnífics racons dignes de fer una excursió per alimentar els sentits.

Mini excursió a Cadaqués

Des de Cadaqués fins al far de Cala Nans. Una passejada pel litoral de Cadaqués. No té cap mena de dificultat però sí que cal anar ben calçat. El camí és pedragós i costerut.
Si deixem el cotxe al pàrquing del poble hem d’agafar el camí que ressegueix la costa en direcció contrària a Port Lligat i Cap de Creus.
El Far treu el nas tímidamente darrera un penya i en menys d’una hora hi serem.La primera referència és la platja de Sa Conca. Una platgeta amb quatre barques a la sorra després d’haver passat per la Drecera d’en Dalí.
Aquí ens matenim a recés de la tramontana però un cop enfilem el camí empedrat, que ens porta a Cala Nans, estarmem exposats a ventades i al soroll de les onades xocant contra les pedres.
A mesura que voregem la Badia les vistes al poble de Cadaqués se’ns van apareguen com sortides de les roques. El mar es torna d’un blau turquesa i les cases blanques agafen tota la lluminositat que el sol hi avoca. Si ensopeguem un dia clar i ventós tot es veu d’un net llampant però si hi ha boira, impera el color gris. L’aigua sembla plom líquit i la línea que separa el mar del cel es difumina darrera alguna barca de pesca. Abans d’arribar al Far deixarem sota el camí de Cala Nans un lloc deliciós i arrecerat per fer-hi una parada.
Des del Far , Cadaqués ens queda a l’esquerra.
Si esperem que caigui la nit el Far encendrà el joc de llums que platageran l’aigua grisa.
Tornant es pot fer una aturada al cafè la Habana per atemperar el cos.

EL TRAMVIA BLAU, BARCELONA

2010-02-18T07:00:00.000+01:00

La SYL en fa arribar una foto de un lloc emblematic de Barcelona , mes que un lloc un recorregut per gaudir de paisatje i potser bona companyia.

"Qui no coneix el famós tramvia blau del Tibidabo de Barcelona?... un tramvia que fa que el temps s´aturi"

CAL SASTRE, PIERA.

2010-02-16T07:00:00.003+01:00

La LISEBE ens fa arribar unes precioses ftos de Piera, i una interesant explicacio inclosa.

Aquesta es una de las parts més antigues de Piera, la primera fotografia correspon a la Casa Sastre, l'edifici va ser construit en plé esplendor económic del segle XVIII després d'haver passat la Guerra de Sucesió l'any 1728.Va ser construit per el que va ser notari i escrivà de la superitendencia de Catalunya Jeroni Sastre i Rovira, nom que hi ha inscrit en una de les portes.
Diu la tradició que en aquesta casa sajornà el rei Carles III quan va visitar Piera a l'any 1759. A la façana hi han representacions de les arts i oficis (un sastre en honor al nom de la casa,una filadora, un forner....etc) I está fet amb un procediment de diferents capas a base de colors plans en dois nivells, molt utilitzat en les façanes de la època a partir del segle XI, i estan tallats amb un estilet descobrint així els diferents dibuixos i aconseguint així la seva perpetuitat.

Les altres dues fotografies corresponen a la casa Ca L'Estany amb dibuixos florals de la mateixa època i presidida per l'imatge de Sant Martí.

Bé Joan, i Angels espero que us agradi aquestes aportacions i les pogueu fer servir al vostre bloc Racons de Catalunya

LA BARRACA DELS PALAUENCS.

2010-02-13T00:00:00.001+01:00

En Quim Espinet (http://quimesp.blogspot.com/) ens ha fet arrivar aquestes imatges i ens diu...

Entre Cadaqués i Roses.El Cap Norfeu.

La barraca dels palauencs

Paratge feréstec i carregat de bellesa

fins i tot hi adjunte un mapa per si hi volem anar.

Racons amb llegendes,El pou de la gallina Manresa.

2010-02-08T20:12:00.006+01:00

Un petit racó en un carrer,
un pou que demostra que el patir
de un infant, commou a un sant
que amb un miracle reviu la gallina.

El Pou de la gallina

Fa molt de temps, a la ciutat de Manresa hi va viure una nena anomenada Agnès, que es va quedar sense mare. Al cap d'uns quants anys, el seu pare es va tornar a casar amb una altra dona que es va convertir en la madrastra de l'Agnès.
Hem de dir que era una mica geniüda i que no tractava gaire bé l'Agnès, ja que la feia treballar molt.
Vet aquí que la madrastra va anar un dia al mercat de la plaça Major i hi va comprar una gallina. Aquella gallina era una mica especial, ja que els colors de les seves plomes eren únics, no n'havien vist mai cap d'igual. Així va ser com la va portar cap a casa i de mica en mica la va anar estimant i cuidant més que l'Agnès.
Tots en tenien cura, però la nena era l'encarregada de donar-li el menjar i de treure-la ha passejar.
Però vet aquí que un dia, mentre l'estaven passejant, la gallina es va esverar, va deslligar-se de la corda i es va escapar.
L'Agnès va intentar agafar-la però la gallina no es deixava atrapar de cap de les maneres, fins i tot va fer una voladissa i va caure dins un pou. Quan l'Agnès la va poder treure, la gallina ja era morta. Espantada pel càstig que li posaria la seva madrastra, va començar a plorar i resar.
Sant Ignasi de Loiola la va veure, li va fer llàstima i va fer que la gallina tornés a viure. A partir d'aquell dia, l'aigua del pou es creu que és miraculosa i serveix per a curar malalties.
El pou on va succeir aquesta història des de llavors s'anomena "el Pou de la gallina"

Racó poètic, la noia de la plana del om , Manresa.

2010-02-08T09:00:00.001+01:00

Faci fred, calor, plogui o nevi
sota el sol, o a les fosques
sempre tranquil·la t'escolta
i et dona dolça companyia.

Potser hi han racons que a part de un comentari mereixen un petit poema no creieu.

CASTELL DE QUERMANÇÓ

2010-02-07T00:00:00.000+01:00

Antic castell, actualment enrunat, del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà).
És aturonat (104 m alt), prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes. És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d'Empúries (que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat) als seus fills Hug II i Berenguer (que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó).
El fill d'aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó; fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte Ponç II d'Empúries, fet fort al castell de Carmençó (1128).
Fou destruït en la invasió francesa del 1288. Restà vinculat fins al s XIX al comtat d'Empúries. El 1808 fou restaurat i fortificat per les forces napoleòniques.

Aquesta es una mica la seva historia
potser encara podeu apendre mes coses si visiteu el blog de la Ginesta Miro
http://comtessademolins.blogspot.com

pero a mi personament sempre m'agradat mirar-lo com un lloc magic i ple de llegendes

Segons el Sr. Joan Garriga de Vilajuïga, descobridor del tros de calçada romana que passa pel terme municipal, conta el llegendari popular de la zona que per la revetlla de Sant Joan, les bruixes que habiten normalment el castell, baixen a la ribera que hi passa a prop per rentar la roba, i que si hom s'hi fixa, les pot sentir cantar i riure, i veure el resplendor que produeix el reflex de la lluna a la roba blanca estesa.
Fins i tot alguns recorden com, de petits, havien anat a "caçar monedes d'or", ja que el llegendari popular deia que les bruixes del castell, a les nits de lluna plena, amagaven monedes d'or pels voltants del castell.
Avui en dia, molta gent coneix les ruïnes de Quermançó amb el nom de "El Castell de la Bruixa". L'aigua dels pous ocults sempre s'ha relacionat amb la immortalitat i, per tant, el de Quermançó no podia ser cap excepció.

un altre dia us en explicare mes...

o podeu visitar http://www.castelldequermanco.es

Segons testimonis inequívocs, el gran pintor Salvador Dalí va intentar adquirir el Castell de Quermançó per la seva dona Gala i instal·lar-hi un gran orgue que hauria d'ésser accionat pel vent del nord, la singular tramuntana que tant l'obsessionava.

ERMITA DE SANT JOAN DEL CODOLAR

2010-02-04T22:43:00.000+01:00

En Jesus M. Tibau de tens un racó dalt del món ens ha fet arrivat un dels seus raconets preferits

És un racó de la font que hi ha a l'ermita de sant Joan del Codolar a Cornudella de Monsant.

DE MAÇANET A COSTOJA

2010-02-03T00:32:00.000+01:00

Quan arribes a Costoja venint de Maçanet de Cabrenys, després de passar la frontera pel pont del Riumajor trobes aquest monòlit.

A mi m'emociona molt aquest lloc, des del qual pots veure el Canigó molt a prop, al nord.

PERE. http://callearquimedes.blogspot.com/

AMB MOLTA IL·LUSIÓ

2010-02-02T23:59:00.001+01:00

Amb molta il·lusió es com neix aquest projecte de la ma de dos blocaires que ja porten un bagatge per els blocs, es un projecte que amb la col·laboració de tots vosaltres, vol donar a conèixer aquests petits de vegades potser no tant petits racons de Catalunya les illes o el país Valencià, poden ser capelletes, fonts, pous ,bancs , arbres, portals, tot allò que te aquell encant especial i no surt a les guies turístiques, i que potser te una llegenda una historia al darrere, que podeu explicar, i per que no també mostres de folklore molt concretes de un lloc, vestits, cançons, estris, dansa....

Aquest volem que sigui un bloc de tots i per gaudir esperem las vostres aportacions a
racons@meulloc.com

Moltes gracies a tots Àngels i Joan.

Ja podeu gaudir de la primera aportació que em rebut.