UN RACÓ QUASI CELESTIAL

De vegades llocs com aquests santuari santuari de Puig-agut, situat al punt mes alt de Manlleu que sembla fets per que les pregaries dels fidels, o les queixes dels descreguts arribin ràpidament a les corts celestials, al menys aquests amb aquesta torre coronada de blau sembla que es tingui que fondre amb el cel, sens dubte una bonica estampa a la comarca de Osona.

Altres dades:

El 29 de desembre de 1883 es va posar la primera pedra del santuari de Puig-agut de Manlleu situat en el punt més alt del terme d’aquest municipi i molt a prop –aleshores es creia que era en aquell mateix punt- d’on conflueixen aquest terme municipal amb els de Torelló i Santa Maria de Corcó-l’Esquirol.

La construcció d’aquest edifici es deu a l’impuls de Ramon Madirolas i Codina (1856 – 1927), terratinent i emprenedor manlleuenc, que en va disposar els terrenys de la seva propietat, propers a la seva casa pairal, el mas Madirolas. El projecte s’emmarcava dins la promoció de la devoció al Sagrat Cor de Jesús que va impulsar el bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (1826 – 1901) dedicant-li tota la diòcesi, el maig de 1883.

Esteve Gaja ens descobreix la raó per la qual es va procedir a la col·locació en un moment de l’any, si més no, climatològicament poc propici: “en Ramon Madirolas és qui porta la veu cantant i la col·locació de la pedra es el dia 29 [Gaja comet un error al fer constar el mes de setembre i no el de desembre com és correcte] de l’esmentat any [1883], i com sia que des d’un principi, hi ha la intenció de dedicar-hi un altar principal a la Verge de Lorda, hom procura, malgrat la inclemència del temps, que la primera pedra sia posada precisament l’any 1883, perquè s’hi commemora solemnement el vint-i-cinc aniversari de les aparicions de la Verge a Bernadette Soubirous (1)”.

“La crònica ens diu que era el dia 29 de desembre de l’any 1883, a les 11 del matí, quan el bisbe Morgades arribava a la cruïlla de la carretera de Sant Martí i el camí veïnal de la masia de Madirolas, on va ser rebut amb una salva de trabucs i fusells a càrrec del sometent i mossos d’esquadra. Acompanyat fins a la casa pairal de Madirolas, allà va ser complimentat per les diferents comissions convidades i especialment pels membres dels ajuntaments de Manlleu, Torelló i Santa Maria de Corcó, els tres municipis que termenegen en el lloc escollit per edificar el santuari. Tot seguit, amb acompanyament d’orquestra, la comitiva es va traslladar al punt més elevat del terme de Manlleu per a la col·locació de la primera pedra, on el bisbe va procedir a la seva benedicció i a introduir un tub en un forat del centre de la pedra, on hi havia l’acta de l’esdeveniment amb la signatura d’alguns dels presents, un exemplar de la Revista Popular i El Correo Catalán d’aquella data i algunes medalles. Es va cloure l’acte amb el parlament del bisbe Morgades, noves descàrregues del trabucaires i l’acompanyament de l’orquestra”

La inauguració del temple es va fer el 18 de febrer de 1886 seguint els plànols de l’arquitecte August Font que s’havia inspirat en la basílica francesa de Lorudes. El bisbe Morgades va presidir, de nou, aquest esdeveniment. Gaja recorda que “el santuari de Puig-agut és tingut pel primer consagrat al Sagrat Cor de Jesús” i detalla com “en el Breu Pontifici concedit per S. S. Lleó XIII el dia 3 de juny de 1902 s’hi diu ‘Santuari loci Puig.agut in diocesis Cicen, primi in Hispania erecti in honorem SSmi. Jesus Cordis.