dilluns, 6 de setembre de 2010

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

El d'avui es un racó que agrada a uns i desagrada a uns altres es tracta del parc Vila Closes a Manresa, es un parc de disseny innovador rodejat en alçada per lo que uns anomenen gàbies, que son unes estructures de ferro galvanitzat que en 2 o 3 anys quedaran cobertes per vegetació donant la sensació de que estant penjades al aire, també hi ha una canalització de aigua. Personalment donaré la meva opinió als comentaris, us poso una explicació del parc i un text de els detractor i diverses fotos entre elles la de la inauguració satírica que es va fer.

A VOSALTRES QUE US SEMBLA?

.....UNA VISIO DEL PARC.....

El parc pintor Vila Closes s’ha inaugurat recentment a Manresa, ordenant un espai de la ciutat encara per urbanitzar. Queda dividit en tres nivells diferents que formen tres terrasses.



En cada un d’aquests tres nivells hi ha diferents tipus d’instal•lacions, plantacions i paviments. Així, en cada nivell es construeix un umbracle, com a espai delimitat per una estructura metàl•lica a l'interior de la qual s’hi ha plantat una zona boscosa acompanyada de diferents tipus d’instal•lacions de lleure.



A l’entorn de cada un dels umbracles es preveuen també diferents tipus d’espais amb paviments diferents: prats amb arbres especialment grans com a contrapunt singular als prats de gespa i espais amb paviments més durs i més propers a l’umbracle.



L’aigua també té un protagonisme especial en el parc: s’hi ha construït un canal que circula en el nivell més baix del parc, seguint un angle recte. El canal desemboca en forma de petita cascada en un petit estany.



Les estructures metàl•liques del parc de la plaça Catalunya formen dos tipus d’elements: les pèrgoles i els umbracles. Tant en el cas de les pèrgoles com, especialment, en el dels umbracles, la intenció és que les enfiladisses cobreixin, amb el temps, part dels elements metàl•lics.

Josep Vila Closes fou un pintor nascut a Manresa l'any 1921 - 2005. La seva primera exposició fou a l'any 1945, a la sala Verge de Manresa. Va fer nombroses exposicions tant a Manresa com a Catalunya i a la resta d'Espanya. Va obtenir infinitat de premis amb els paisatges i les seves marines, plenes de llum i de color.



La seva és una pintura fortament arrelada a la terra, com la seva actitud cívica i patriòtica, que en els darrers anys li va ser reconeguda amb la concessió de la Medalla de la Ciutat de Manresa, el premi Oleguer Bisbal i el premi Estelada.



------------UNA ALTRE VISIO DEL PARC-----------

No va agradar fa un any i continua sense agradar ara. El parc de la Plaça de Catalunya de Manresa, dedicat al pintor manresà Vila Closes, celebra el seu primer aniversari amb una exigència de veïns i familiars de l'artista: que l'Ajuntament retiri les estructures metàl·liques per "deixar respirar els quatre arbres que hi ha plantats". De moment, el consistori s'ha compromès a estudiar la proposta i al setembre es reunirà amb el col·lectiu de veïns, que ja han advertit que "no pararem fins a aconseguir que treguin les gàbies".

La demanda presentada pels veïns i familiars del parc Pintor Vila Closes és un dels punts de denúncia recollits en el document lliurat a l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, on es demanen diverses actuacions urbanístiques amb el suport de 1.456 signatures de ciutadans. A banda dels també batejats com a ferros o Guantánamo, els usuaris també es queixen que l'espai, de 3.763 m2, no és ni ben aprofitat ni se'n fa un bon ús, així com un mal manteniment.

Amb motiu de les signatures, un grup de veïns va fer una visita al parc amb Camprubí, la regidora d'Urbanisme, Àngels Mas, i els arquitectes David Closes i Quico Mestres. Teresa Vilaseca, impulsora de la recollida de firmes i representant del col·lectiu de veïns, ha explicat que la retirada de les estructures metàl·liques "és el mínim que podem demanar tenint en compte que s'ha incomplert el projecte que se'ns havia exposat, un parc de verd i més verd, i cap ferro que tragués el nas per enlloc. Els veïns vam acceptar un parc, però no pas aquest". Segons Vilaseca, "l'alcalde va admetre que s'havien equivocat i que el procés havia estat un rave, textualment".

En una consulta feta per Regió7 a una desena d'usuaris, la majoria asseguren que, més enllà de si agraden o no les estructures metàl·liques per al paisatge del barri, el problema també és que els nens s'hi enfilen. Àngels Esteban, veïna de la zona, n'ha estat testimoni més d'una vegada i explica que "molts nens vénen sense els pares i es dediquen a pujar per les gàbies, vejam qui arriba més amunt", talment com si hi hagués un rocòdrom, i "és un perill perquè poden caure i fer-se molt mal". Un dels pares, Jesús Ariza, comenta que "no es fa un bon manteniment del parc, està deixat i no cuiden prou les plantes perquè creixin entre els ferros i facin ombra". Segons Ariza, "el millor seria que els tra- guessin, perquè el parc queda protegit igualment dels cotxes amb murs de ciment" que actualment ja envolten la zona.



Aspectes negatius del parc

Un espai gran i un cost molt elevat (1.389.139 euros) però amb pocs elements per divertir-se. És la visió que tenen els usuaris del parc Pintor Vila Closes. Els nens i nenes que passen el matí o la tarda en aquest espai, i més ara a l'estiu, apofitant el període de vacances, fan volar la imaginació. Els suports que aguanten les estructures metàl·liques, que queden elevades a uns dos metres per sobre del nivell del terra, són, per exemple, porteries de futbol. Així ho expliquen Vladimir Farreras i Lucas Henrique, els quals diuen que "el Congost ens cau molt lluny per anar a jugar a futbol i el Pujolet sempre és ple i no hi ha prou espai per a tothom, així doncs, ens muntem un camp de futbol" al parc de la Plaça de Catalunya i "fem servir les gàbies de porteria". Tot i així, Farreras i Henrique reconeixen que "quan ens veu la Policia Local ens renya i ens diu que no hi podem jugar, però no tenim enlloc més!". En aquest sentit, un pare que també acostuma a anar al pulmó verd amb els seu fills, Jordi Grau, fa notar que "el terreny és molt gran i hi hauria prou espai per fer-hi una zona perquè els nens hi poguessin jugar a futbol. L'únic que realment està ben utilitzat és la taula de ping-pong". Un altre pare, Moisès Contreras, explica que "aquest parc l'han fet malament des del principi perquè el van fer sense pensar. Amb una sola taula de ping-pong no n'hi ha prou i sempre hi ha cues per poder fer una partida".

D'altra banda, les mares i pares també fan notar que, a més de les estructures metàl·liques, el desnivell que hi ha entre el primer espai, on el terra és pintat de color lila, i el segon, de color grana, també és un perill i hi hauria d'haver una barana perquè els nens no saltessin l'aproximadament mig metre d'alçada que separa aquestes dues zones. A més a més, Iolanda Rodríguez destaca que "hi ha uns forats molt grossos on a dins hi ha clavegueres on més d'una vegada han caigut nens".

Els grans absents al parc és la gent d'edat avançada, que sigui perquè hi ha molts infants o perquè no hi ha ombres, no acostumen a freqüentar gaire el parc, sinó que prefereixen quedar-se als afores asseguts als bancs que hi ha al voltant del mur. Rodríguez ha proposat que "si hi posessin estris per fer gimnàstica com al Bosquet de Sant Fruitós estic segura que hi hauria molts avis que es motivarien per fer-hi exercicis".



Bany, estupefaents i alcohol

Usuaris del parc Pintor Vila Closes també han denunciat que hi ha persones, tant petits com adults, que fan servir les làmines d'aigua per banyar-se a les hores de més calor. A més, asseguren que a la nit és un punt de trobada i reunió de joves que fumen substàncies estupefaents i beuen alcohol.










4 comentaris:

Joan/racons ha dit...

La meva opinió:
Personalment crec que se ha de deixr culminar el parc i un cop la vegetacio cobreoxi les estructures de ferro canviara, jo le he visitat i crec que es un lloc per buscar tranquilitat, estructurat en diferents nivells i amb el remor del aigua crec que es ideal i la vegetació flotant acentuara aquest caire de tranquilitat, que la opocisió frontal aquest parc es mes per protagonismes de persones , que de fets i que no poden dir que els actes incivics que es produexen siguin culpa del espai en tot cas de les persones incivicas.

lisebe ha dit...

Doncs no sé que dir no conec el lloc.. però si dius que es pot tenir pau i reflexionar amb tranquilitat ho será suposo que d'aquí a un temps ara mateix em sembla que siguin camps de tenis, suposo que amb la natura si es possible que la deixin creixer será mes natural i menys artificial..
Espero que serveixi per el que dius... i no per gent incivica i com amagatall de botellons...

sargantana ha dit...

Es una pena dons..perque es un espai ben gran i podria donar mes de si segurament.
Potser nomes cal tenir una mica de paciencia i cuidar les plantes, deixarles creixer i que cubreixein els ferros que no els agraden tant i disfrutar d'aquet pulmó
Es ven cert que avui el fet de voler esser originals i tenir disenys trencadors ens fa fer bojeries de vegades, sense tenir en compte el veritable sentit i utilitat de les coses.

molt interesant!
gracies i sort

Joana ha dit...

He vist aquest parc i certament, em va sobtar, quan em van dir com havia de quedar, vaig pensar que passaria molt temps fins que no estigui tot cobert. Ara, queda lleig i amb la calor que fa a l'estiu a Manresa no és gaire pràctic, potser futures generacions el podran gaudir com s'ha projectat.