diumenge, 28 de febrer del 2010
ERMITA DE SANT ELM A SANT FELIU DE GUIXOLS
dijous, 25 de febrer del 2010
La baixada del Pòpul, Manresa.
dimarts, 23 de febrer del 2010
Un poble amb molt d'encant.
diumenge, 21 de febrer del 2010
Mini Excursió a Cadaqués.
Des de Cadaqués fins al far de Cala Nans. Una passejada pel litoral de Cadaqués. No té cap mena de dificultat però sí que cal anar ben calçat. El camí és pedragós i costerut.
Si deixem el cotxe al pàrquing del poble hem d’agafar el camí que ressegueix la costa en direcció contrària a Port Lligat i Cap de Creus.
El Far treu el nas tímidamente darrera un penya i en menys d’una hora hi serem.La primera referència és la platja de Sa Conca. Una platgeta amb quatre barques a la sorra després d’haver passat per la Drecera d’en Dalí.
Aquí ens matenim a recés de la tramontana però un cop enfilem el camí empedrat, que ens porta a Cala Nans, estarmem exposats a ventades i al soroll de les onades xocant contra les pedres.
A mesura que voregem la Badia les vistes al poble de Cadaqués se’ns van apareguen com sortides de les roques. El mar es torna d’un blau turquesa i les cases blanques agafen tota la lluminositat que el sol hi avoca. Si ensopeguem un dia clar i ventós tot es veu d’un net llampant però si hi ha boira, impera el color gris. L’aigua sembla plom líquit i la línea que separa el mar del cel es difumina darrera alguna barca de pesca. Abans d’arribar al Far deixarem sota el camí de Cala Nans un lloc deliciós i arrecerat per fer-hi una parada.
Des del Far , Cadaqués ens queda a l’esquerra.
Si esperem que caigui la nit el Far encendrà el joc de llums que platageran l’aigua grisa.
Tornant es pot fer una aturada al cafè la Habana per atemperar el cos.
dijous, 18 de febrer del 2010
EL TRAMVIA BLAU, BARCELONA
"Qui no coneix el famós tramvia blau del Tibidabo de Barcelona?... un tramvia que fa que el temps s´aturi"
dimarts, 16 de febrer del 2010
CAL SASTRE, PIERA.
Diu la tradició que en aquesta casa sajornà el rei Carles III quan va visitar Piera a l'any 1759. A la façana hi han representacions de les arts i oficis (un sastre en honor al nom de la casa,una filadora, un forner....etc) I está fet amb un procediment de diferents capas a base de colors plans en dois nivells, molt utilitzat en les façanes de la època a partir del segle XI, i estan tallats amb un estilet descobrint així els diferents dibuixos i aconseguint així la seva perpetuitat.
Les altres dues fotografies corresponen a la casa Ca L'Estany amb dibuixos florals de la mateixa època i presidida per l'imatge de Sant Martí.
Bé Joan, i Angels espero que us agradi aquestes aportacions i les pogueu fer servir al vostre bloc Racons de Catalunya
dissabte, 13 de febrer del 2010
LA BARRACA DELS PALAUENCS.
dilluns, 8 de febrer del 2010
Racons amb llegendes,El pou de la gallina Manresa.
Un petit racó en un carrer,
un pou que demostra que el patir
de un infant, commou a un sant
que amb un miracle reviu la gallina.
Fa molt de temps, a la ciutat de Manresa hi va viure una nena anomenada Agnès, que es va quedar sense mare. Al cap d'uns quants anys, el seu pare es va tornar a casar amb una altra dona que es va convertir en la madrastra de l'Agnès.
Hem de dir que era una mica geniüda i que no tractava gaire bé l'Agnès, ja que la feia treballar molt.
Vet aquí que la madrastra va anar un dia al mercat de la plaça Major i hi va comprar una gallina. Aquella gallina era una mica especial, ja que els colors de les seves plomes eren únics, no n'havien vist mai cap d'igual. Així va ser com la va portar cap a casa i de mica en mica la va anar estimant i cuidant més que l'Agnès.
Tots en tenien cura, però la nena era l'encarregada de donar-li el menjar i de treure-la ha passejar.
Però vet aquí que un dia, mentre l'estaven passejant, la gallina es va esverar, va deslligar-se de la corda i es va escapar.
L'Agnès va intentar agafar-la però la gallina no es deixava atrapar de cap de les maneres, fins i tot va fer una voladissa i va caure dins un pou. Quan l'Agnès la va poder treure, la gallina ja era morta. Espantada pel càstig que li posaria la seva madrastra, va començar a plorar i resar.
Sant Ignasi de Loiola la va veure, li va fer llàstima i va fer que la gallina tornés a viure. A partir d'aquell dia, l'aigua del pou es creu que és miraculosa i serveix per a curar malalties.
El pou on va succeir aquesta història des de llavors s'anomena "el Pou de la gallina"
Racó poètic, la noia de la plana del om , Manresa.
sota el sol, o a les fosques
sempre tranquil·la t'escolta
i et dona dolça companyia.
Potser hi han racons que a part de un comentari mereixen un petit poema no creieu.
diumenge, 7 de febrer del 2010
CASTELL DE QUERMANÇÓ
Antic castell, actualment enrunat, del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà).
És aturonat (104 m alt), prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes. És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d'Empúries (que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat) als seus fills Hug II i Berenguer (que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó).
El fill d'aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó; fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte Ponç II d'Empúries, fet fort al castell de Carmençó (1128).
Fou destruït en la invasió francesa del 1288. Restà vinculat fins al s XIX al comtat d'Empúries. El 1808 fou restaurat i fortificat per les forces napoleòniques.
Aquesta es una mica la seva historia
potser encara podeu apendre mes coses si visiteu el blog de la Ginesta Miro
http://comtessademolins.blogspot.com
pero a mi personament sempre m'agradat mirar-lo com un lloc magic i ple de llegendes
Segons el Sr. Joan Garriga de Vilajuïga, descobridor del tros de calçada romana que passa pel terme municipal, conta el llegendari popular de la zona que per la revetlla de Sant Joan, les bruixes que habiten normalment el castell, baixen a la ribera que hi passa a prop per rentar la roba, i que si hom s'hi fixa, les pot sentir cantar i riure, i veure el resplendor que produeix el reflex de la lluna a la roba blanca estesa.
Fins i tot alguns recorden com, de petits, havien anat a "caçar monedes d'or", ja que el llegendari popular deia que les bruixes del castell, a les nits de lluna plena, amagaven monedes d'or pels voltants del castell.
Avui en dia, molta gent coneix les ruïnes de Quermançó amb el nom de "El Castell de la Bruixa". L'aigua dels pous ocults sempre s'ha relacionat amb la immortalitat i, per tant, el de Quermançó no podia ser cap excepció.
un altre dia us en explicare mes...
o podeu visitar http://www.castelldequermanco.es
Segons testimonis inequívocs, el gran pintor Salvador Dalí va intentar adquirir el Castell de Quermançó per la seva dona Gala i instal·lar-hi un gran orgue que hauria d'ésser accionat pel vent del nord, la singular tramuntana que tant l'obsessionava.
dijous, 4 de febrer del 2010
ERMITA DE SANT JOAN DEL CODOLAR
dimecres, 3 de febrer del 2010
DE MAÇANET A COSTOJA
A mi m'emociona molt aquest lloc, des del qual pots veure el Canigó molt a prop, al nord.
PERE. http://callearquimedes.blogspot.com/
dimarts, 2 de febrer del 2010
AMB MOLTA IL·LUSIÓ
Aquest volem que sigui un bloc de tots i per gaudir esperem las vostres aportacions a
racons@meulloc.com
Moltes gracies a tots Àngels i Joan.
Ja podeu gaudir de la primera aportació que em rebut.