diumenge, 29 d’agost del 2010

SA PANADES MALLORQUINES



L'Helena, en venir de Mallorca ens va portar unes panades de pèsols, molt bones. Jo personalment no les coneixia. però em van encantar
Aquí us en deixo una recepta..i si voleu veure com es fan, cliqueu aquí


Recepta de Margalida Canyelles

Ingredients
1kg de farina de fer panades
160g de saïm
250ml d'oli
250ml d'aigua
Pèsols al gust amb una mica d'oli
Sobrassada
Pebre bo
Sal

Estris
Bol
Paper de cera
Llauna

Una recepta salada, tradicional de Mallorca. Hi ha panades farcides d'altres menges, però aquestes són les que ens agraden més.

L'elaboració és senzilla: posam a dins un bol el saïm, l'oli i l'aigua i ho mesclam tot bé amb la mà. En estar llest, afegim la farina, i seguim pastant amb la mà fins que aconseguim una bolla de massa homogènia.

Preparam els pèsols amb sal, una mica d'oli i pebre bo, i feim les tallades o pessigades de sobrassada, amb la proporció que volguem.

Retallam una forma redona de paper de cera i l'untam amb una mica d'oli extra.

Feim bolles d'uns 100g de massa per a preparar la cistella de la panada i posam una bolla a sobre del paper. Pitjam amb el polze el centre de la bolla i l'obrim, aixecant la paret a la vegada.

Amb una altra bolleta més menuda feim la tapa de la panada.

Omplim la cistella amb els pèsols i la sobrassada. Posam la tapa a sobre i trenam la pasta de la tapa amb la de la paret, amb un moviment de pessigada lateral.

Preparam el forn a 200ºC, i hi ficam les panades a sobre d'una llauna untada amb oli, baixant la temperatura a 180ºC. Posam foc des d'abaix i les tenim uns 30 minuts. Després posam foc des d'adalt i esperam uns 20 minuts. Les panades tornaran daurades, i abans que el color s'enfosqueixi, aturarem el foc i les treurem del forn.

Menjau les panades en 2 o 3 dies, és quan són bones. Si pensau congelar-ne, és una bona idea fer-ho amb la pasta sense coure, i deixar el forn per al dia que les volgueu menjar.

Us puc assegurar que us llepareu els dits..bon profit!!

dijous, 26 d’agost del 2010

PERATALLADA

En Joan Gasull ens vol fer entrar ganes d'anar a Peratallada i ens va fer arribar aquesta tentadora imatge.
Us hi animeu??





Peratallada és una vila del municipi baixempordanès de Forallac. Fins al 1977 fou un municipi independent que s'uní amb Vulpellac i Fonteta per formar Forallac. Al 2005 tenia 222 habitants.

Declarat conjunt històrico-artístic conté moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva.

Berenguer de Cruïlles (1310 - 1362), bisbe de Girona i primer president de la Generalitat de Catalunya era natural d'aquesta població.

dissabte, 21 d’agost del 2010

Racó amb llegenda



Aquí teniu una imatge de les mes populars de Girona

Explica la llegenda que qualsevol persona que no vulgui marxar de de la ciutat o vulgui tornar a ella te que fer un peto al cul de la lleona que es s'enfila en una columna del carrer Calderers.

Sembla que temps enllà era un reclam publicitari de un hotel que hi havia a la zona

Ara ja esteu avisats...

dimecres, 18 d’agost del 2010

POU DE LLUM


Molt a prop de casa en un indret on fa un parell d'anys es van gastar un munt de cèntims per convertir-ho en una zona enjardinada, i on realment a part de fer unes pàsseres de formigó de color marro i reduir zona d'aparcament on es van plantar rosers silvestres que ràpidament es van convertir en esbarzers, i posar arbres molts d'ells ja plantats morts. Tot passejant per l'indret vaig veure que també havien posat un lloc anomenat POU DE LLUM ( algú sap realment que es? Coneixeu algun mes? )Jo a Internet he trobat aquest dos enllaços.

ENLLAÇ 1.

ENLLAÇ 2.

Realment el lloc tant per les vistes com la tranquil·litat que es respira s'ha convertit en un lloc on jo hi molta gent seu i es eixa atrapar per el lloc en busca de un xic de pau.






UN RACÓ SOTA TERRA




Fa uns dies vaig tindre la sort de visitar un racó sota terra, una mina de petroli a Riutort a El Berguedà, un lloc on es trenca la idea que tenim de la explotació d'aquest oli fosil del qual fem un usen moltes de les nostres activitats em va sorprendre i us aconsello visitar-la si teniu l'oportunitat.

Us deixo un enllaços sobre la mina.


Mina de Petroli – Riutort

Si veniu a visitar la mina de petroli de Riutort, trobareu, en un indret apartat i de considerable bellesa, les restes d'una explotació antiga, avui gens freqüent. La visita transcorre al llarg de les galeries d'aquesta mina, que es caracteritza per semblar-se a una cova natural, amb la singular particularitat que amaguen les seves pedres impregnades d'or negre. Durant l'explicació s'apropa al visitant a tot el que representa el petroli, des de la seva formació, la seva extracció i utilització, passant per les seves possibilitats, problemes i incerteses.

Amb tot, a Riutort s'hi poden observar d'altres petites meravelles; com són les salamandres que hi habiten, els bacteris que s'alimenten del petroli, les formacions de carbonat, i la encandilant galeria sud, plena d'una aigua blau turquesa. Es tracta d'una mina petita, però no per això poc interessant. Riutort representa una molt bona oportunitat per apropar-se a un recurs que, tot i envoltar-nos en la nostra vida quotidiana, ens és molt desconegut.

La mina de petroli de Riutort es troba a 30' de Berga. Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, i a la curva, abans d'arribar al trencant del càmping Espelt hi trobareu la pista. Cliqueu al títol per veure l'accés a Google Maps i reduïu el zoom per situar-vos. La mina obre al públic els dissabtes i diumenges, d'11 a 14 hores. Les visites són guiades i tenen una durada variable depenent de les exigències i interessos del públic.

dissabte, 14 d’agost del 2010

AQUESTA ERMITA?




En aquests post us poso les imatges de una ermita que esta situada a una població que te aquestes dades geogràfiques,

Latitud: 40.55

Longitud: 0.483333

Altura Mitjana: 65 metres.


com a pista us diré que esta situat entre Portbou i Vinaròs, això si al sud de Cambrils, Vinga que segur la trobareu i malgrat penseu que es broma la primera pista us pot ser molt útil.


diumenge, 8 d’agost del 2010

VULL IMATGES DE AQUEST RACO.

Avui us proposo un lloc us dono la descripció de un lloc força peculiar sobre tot per el lloc on es situat a la descripció hi han pistes que segur us portara a localitzar, i al vostres comentaris deixeu els enllaços de imatges del lloc que penseu que estic descrivint.

-------------------------------------

Cal pujar a la Mola .... Es comença l'excursió remuntant unes escales que segueixen un viacrucis. Passats uns 15 o 20 minuts s'arriba al fil de l'altiplà, es creua una portella de ferro i se surt en un petit promontori que permet gaudir d'una bona vista sobre el peculiar i agradable ras de la Mola de ..... A mà dreta es divisa la petita capella de Sant Pere Màrtir, davant i al fons, el santuari. Es continua pel mateix camí.


Uns minuts després s'arriba al santuari de la Mare de Déu de..., habitat permanentment per una petita, laboriosa i culta comunitat de monjos. Per visitar-lo, cal demanar la clau. Després, val la pena donar un tomb sencer resseguint el perímetre de la mola (cal vigilar amb els espadats verticals) i veure, a l'extrem sud-est d'aquesta, la petita ermita de Sant Jaume. La vista de la serra de Busa i la de Bastets sobre les aigües del pantà de ....... són imponents. Tot l'indret convida a la meditació. Per tornar es desfà el camí. L'alçada d'aquest santuari es aproximadament 1.190 m.

dimecres, 4 d’agost del 2010

CAPELLETA CONTEMPORÁNEA

Els carrers de Mataró sorprenen per la gran quantitat de capelletes de carrer que es poden veure en moltes cases, antigues i noves. Són petites fornícules encastades a les façanes amb la imatge de la Mare de Déu o de sants diversos. N'hi ha de tota mena d'estils i d'èpoques. Entre les més contemporànies cal destacar la dedicada a les santes Juliana i Semproniana, obra de Manuel Cusachs (1979), al carrer d'en Pujol, on segons la tradició hi van néixer les Santes.