SAPS ON ES??

Apa que es ben facil..tot i que es una imatge estiuenca segur que tots l' endevineu enseguida..

CIM D'ÀLIGUES

Fa poc he descobert un lloc fantàstic per qui s'estimi les rapinyaires o tan sols admiri aquestes bestioles
es el Cim d'Aligues a Sant Feliu de Codines
Es un lloc on no solament pots veure les aus en captivitat sinó que a mes les veus en total llibertat
es mouen i volen per entre la gent el que fa que les puguis apreciar amb tota la seva esplendor
Us en deixo unes imatges per que feu boca, però us aconsello que us hi passeu.
Disfrutareu de debò.

i podreu fer fantastiques fotografies....

COORDENADES - Latitud 41º41'42,53" Longitud 2º10'23,21"

PORTBOU, FESTA DEL GRAFISME

Aquest cap de setmana, Portbou respirarà creativitat. disseny i grafisme per cada racó.

Hi han molts actes programats i moltes ganes de pasar-ho be.

Si voleu mes informació...http://www.festadelgrafisme.org/

Al poble, s'hi accedeix per l'avinguda de Barcelona, venint de Colera. Molts dels carrers són estrets i sovint costeruts. Hi destaquen la Rambla de Catalunya, sobre la riera que desemboca al mar, el Passeig de la Sardana, paral·lel a la platja, en un extrem del qual hi ha situat l'Ajuntament, l'antic edifici consistorial que presenta una elegant decoració tot i que ara resta abandonat a l'espera de ser la futura seu de la fundació Walter Benjamin i altres cases decorades d'estil modernista com la Casa Herrero, actual centre cívic que alberga una sala d'actes per exposicions temporals, la biblioteca de titularitat municipal amb més de 7.000 llibres indexats, un actiu casal d'avis, i uns tallers ocupacionals.

Els principals llocs d'interès són:

La parròquia de Santa Maria de Portbou.
Baixant de l'església, a la Plaça Major, hi ha font de pedra datada el 1955 i decorada amb l'escut del poble: dues barques de bou al port i una corona.
Prop de l'església, entre el carrer Colera i el carrer Mercat, hi ha una placeta decorada amb la Font dels Ninots, construïda el 1922 per J. Albareda i E. Pastoret.
Davant mateix hi ha l'accés a l'Estació de Portbou. No us la perdeu!
Dolmen del Coll de la Farella
Platja Claper
La Platja Gran

Que tingueu un bon cap de setmana!!


42° 25′ 40″ N, 3° 9′ 33″ E

LES PESQUERES DE BANYOLES

A la vora de l’Estany, entre el paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta, hi ha, a la riba i dins l’aigua, unes construccions emblemàtiques: són les pesqueres.

Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX.

En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.


Les pesqueres són d’ús privat (es tracta d’una concessió administrativa) i només se’n pot veure l’exterior. Juntament amb els passeigs de l’Estany, les pesqueres estan declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Jardí Històric.

42°7′10″N 2°45′59″E

RACONS DE DIADA...

Avui es 11 de setembre i voliem demanr-vos a tots que ens ensenyesiu les imatges que mes us han agradat d'aquesta diada.

Per tant estigueu alerta i camara en mà...que esperem les vostres imatges

Bona diada a tots!!

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

UN RACÓ AMB POLÈMICA.

El d'avui es un racó que agrada a uns i desagrada a uns altres es tracta del parc Vila Closes a Manresa, es un parc de disseny innovador rodejat en alçada per lo que uns anomenen gàbies, que son unes estructures de ferro galvanitzat que en 2 o 3 anys quedaran cobertes per vegetació donant la sensació de que estant penjades al aire, també hi ha una canalització de aigua. Personalment donaré la meva opinió als comentaris, us poso una explicació del parc i un text de els detractor i diverses fotos entre elles la de la inauguració satírica que es va fer.

A VOSALTRES QUE US SEMBLA?

.....UNA VISIO DEL PARC.....

El parc pintor Vila Closes s’ha inaugurat recentment a Manresa, ordenant un espai de la ciutat encara per urbanitzar. Queda dividit en tres nivells diferents que formen tres terrasses.

En cada un d’aquests tres nivells hi ha diferents tipus d’instal•lacions, plantacions i paviments. Així, en cada nivell es construeix un umbracle, com a espai delimitat per una estructura metàl•lica a l'interior de la qual s’hi ha plantat una zona boscosa acompanyada de diferents tipus d’instal•lacions de lleure.

A l’entorn de cada un dels umbracles es preveuen també diferents tipus d’espais amb paviments diferents: prats amb arbres especialment grans com a contrapunt singular als prats de gespa i espais amb paviments més durs i més propers a l’umbracle.

L’aigua també té un protagonisme especial en el parc: s’hi ha construït un canal que circula en el nivell més baix del parc, seguint un angle recte. El canal desemboca en forma de petita cascada en un petit estany.

Les estructures metàl•liques del parc de la plaça Catalunya formen dos tipus d’elements: les pèrgoles i els umbracles. Tant en el cas de les pèrgoles com, especialment, en el dels umbracles, la intenció és que les enfiladisses cobreixin, amb el temps, part dels elements metàl•lics.

Josep Vila Closes fou un pintor nascut a Manresa l'any 1921 - 2005. La seva primera exposició fou a l'any 1945, a la sala Verge de Manresa. Va fer nombroses exposicions tant a Manresa com a Catalunya i a la resta d'Espanya. Va obtenir infinitat de premis amb els paisatges i les seves marines, plenes de llum i de color.

La seva és una pintura fortament arrelada a la terra, com la seva actitud cívica i patriòtica, que en els darrers anys li va ser reconeguda amb la concessió de la Medalla de la Ciutat de Manresa, el premi Oleguer Bisbal i el premi Estelada.

------------UNA ALTRE VISIO DEL PARC-----------

No va agradar fa un any i continua sense agradar ara. El parc de la Plaça de Catalunya de Manresa, dedicat al pintor manresà Vila Closes, celebra el seu primer aniversari amb una exigència de veïns i familiars de l'artista: que l'Ajuntament retiri les estructures metàl·liques per "deixar respirar els quatre arbres que hi ha plantats". De moment, el consistori s'ha compromès a estudiar la proposta i al setembre es reunirà amb el col·lectiu de veïns, que ja han advertit que "no pararem fins a aconseguir que treguin les gàbies".

La demanda presentada pels veïns i familiars del parc Pintor Vila Closes és un dels punts de denúncia recollits en el document lliurat a l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, on es demanen diverses actuacions urbanístiques amb el suport de 1.456 signatures de ciutadans. A banda dels també batejats com a ferros o Guantánamo, els usuaris també es queixen que l'espai, de 3.763 m2, no és ni ben aprofitat ni se'n fa un bon ús, així com un mal manteniment.

Amb motiu de les signatures, un grup de veïns va fer una visita al parc amb Camprubí, la regidora d'Urbanisme, Àngels Mas, i els arquitectes David Closes i Quico Mestres. Teresa Vilaseca, impulsora de la recollida de firmes i representant del col·lectiu de veïns, ha explicat que la retirada de les estructures metàl·liques "és el mínim que podem demanar tenint en compte que s'ha incomplert el projecte que se'ns havia exposat, un parc de verd i més verd, i cap ferro que tragués el nas per enlloc. Els veïns vam acceptar un parc, però no pas aquest". Segons Vilaseca, "l'alcalde va admetre que s'havien equivocat i que el procés havia estat un rave, textualment".

En una consulta feta per Regió7 a una desena d'usuaris, la majoria asseguren que, més enllà de si agraden o no les estructures metàl·liques per al paisatge del barri, el problema també és que els nens s'hi enfilen. Àngels Esteban, veïna de la zona, n'ha estat testimoni més d'una vegada i explica que "molts nens vénen sense els pares i es dediquen a pujar per les gàbies, vejam qui arriba més amunt", talment com si hi hagués un rocòdrom, i "és un perill perquè poden caure i fer-se molt mal". Un dels pares, Jesús Ariza, comenta que "no es fa un bon manteniment del parc, està deixat i no cuiden prou les plantes perquè creixin entre els ferros i facin ombra". Segons Ariza, "el millor seria que els tra- guessin, perquè el parc queda protegit igualment dels cotxes amb murs de ciment" que actualment ja envolten la zona.

Aspectes negatius del parc

Un espai gran i un cost molt elevat (1.389.139 euros) però amb pocs elements per divertir-se. És la visió que tenen els usuaris del parc Pintor Vila Closes. Els nens i nenes que passen el matí o la tarda en aquest espai, i més ara a l'estiu, apofitant el període de vacances, fan volar la imaginació. Els suports que aguanten les estructures metàl·liques, que queden elevades a uns dos metres per sobre del nivell del terra, són, per exemple, porteries de futbol. Així ho expliquen Vladimir Farreras i Lucas Henrique, els quals diuen que "el Congost ens cau molt lluny per anar a jugar a futbol i el Pujolet sempre és ple i no hi ha prou espai per a tothom, així doncs, ens muntem un camp de futbol" al parc de la Plaça de Catalunya i "fem servir les gàbies de porteria". Tot i així, Farreras i Henrique reconeixen que "quan ens veu la Policia Local ens renya i ens diu que no hi podem jugar, però no tenim enlloc més!". En aquest sentit, un pare que també acostuma a anar al pulmó verd amb els seu fills, Jordi Grau, fa notar que "el terreny és molt gran i hi hauria prou espai per fer-hi una zona perquè els nens hi poguessin jugar a futbol. L'únic que realment està ben utilitzat és la taula de ping-pong". Un altre pare, Moisès Contreras, explica que "aquest parc l'han fet malament des del principi perquè el van fer sense pensar. Amb una sola taula de ping-pong no n'hi ha prou i sempre hi ha cues per poder fer una partida".

D'altra banda, les mares i pares també fan notar que, a més de les estructures metàl·liques, el desnivell que hi ha entre el primer espai, on el terra és pintat de color lila, i el segon, de color grana, també és un perill i hi hauria d'haver una barana perquè els nens no saltessin l'aproximadament mig metre d'alçada que separa aquestes dues zones. A més a més, Iolanda Rodríguez destaca que "hi ha uns forats molt grossos on a dins hi ha clavegueres on més d'una vegada han caigut nens".

Els grans absents al parc és la gent d'edat avançada, que sigui perquè hi ha molts infants o perquè no hi ha ombres, no acostumen a freqüentar gaire el parc, sinó que prefereixen quedar-se als afores asseguts als bancs que hi ha al voltant del mur. Rodríguez ha proposat que "si hi posessin estris per fer gimnàstica com al Bosquet de Sant Fruitós estic segura que hi hauria molts avis que es motivarien per fer-hi exercicis".

Bany, estupefaents i alcohol

Usuaris del parc Pintor Vila Closes també han denunciat que hi ha persones, tant petits com adults, que fan servir les làmines d'aigua per banyar-se a les hores de més calor. A més, asseguren que a la nit és un punt de trobada i reunió de joves que fumen substàncies estupefaents i beuen alcohol.

SA PANADES MALLORQUINES

L'Helena, en venir de Mallorca ens va portar unes panades de pèsols, molt bones. Jo personalment no les coneixia. però em van encantar
Aquí us en deixo una recepta..i si voleu veure com es fan, cliqueu aquí


Recepta de Margalida Canyelles

Ingredients
1kg de farina de fer panades
160g de saïm
250ml d'oli
250ml d'aigua
Pèsols al gust amb una mica d'oli
Sobrassada
Pebre bo
Sal

Estris
Bol
Paper de cera
Llauna

Una recepta salada, tradicional de Mallorca. Hi ha panades farcides d'altres menges, però aquestes són les que ens agraden més.

L'elaboració és senzilla: posam a dins un bol el saïm, l'oli i l'aigua i ho mesclam tot bé amb la mà. En estar llest, afegim la farina, i seguim pastant amb la mà fins que aconseguim una bolla de massa homogènia.

Preparam els pèsols amb sal, una mica d'oli i pebre bo, i feim les tallades o pessigades de sobrassada, amb la proporció que volguem.

Retallam una forma redona de paper de cera i l'untam amb una mica d'oli extra.

Feim bolles d'uns 100g de massa per a preparar la cistella de la panada i posam una bolla a sobre del paper. Pitjam amb el polze el centre de la bolla i l'obrim, aixecant la paret a la vegada.

Amb una altra bolleta més menuda feim la tapa de la panada.

Omplim la cistella amb els pèsols i la sobrassada. Posam la tapa a sobre i trenam la pasta de la tapa amb la de la paret, amb un moviment de pessigada lateral.

Preparam el forn a 200ºC, i hi ficam les panades a sobre d'una llauna untada amb oli, baixant la temperatura a 180ºC. Posam foc des d'abaix i les tenim uns 30 minuts. Després posam foc des d'adalt i esperam uns 20 minuts. Les panades tornaran daurades, i abans que el color s'enfosqueixi, aturarem el foc i les treurem del forn.

Menjau les panades en 2 o 3 dies, és quan són bones. Si pensau congelar-ne, és una bona idea fer-ho amb la pasta sense coure, i deixar el forn per al dia que les volgueu menjar.

Us puc assegurar que us llepareu els dits..bon profit!!