A la vora de l’Estany, entre el paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta, hi ha, a la riba i dins l’aigua, unes construccions emblemàtiques: són les pesqueres.
Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX.
En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.
Les pesqueres són d’ús privat (es tracta d’una concessió administrativa) i només se’n pot veure l’exterior. Juntament amb els passeigs de l’Estany, les pesqueres estan declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Jardí Històric.
42°7′10″N 2°45′59″E
Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX.
En principi, aquests petits espais tenien una funció purament pràctica per poder-hi pescar. Després, però, van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, un signe de riquesa i classe social. Finalment, amb l’arribada de la pràctica de l’esport i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.
Les pesqueres són d’ús privat (es tracta d’una concessió administrativa) i només se’n pot veure l’exterior. Juntament amb els passeigs de l’Estany, les pesqueres estan declarades per la Generalitat de Catalunya, l’any 1996, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Jardí Històric.
42°7′10″N 2°45′59″E
5 comentaris:
M'estranya que aquestes concessions no caduquin.
Normalment les construccions en aquestes zones són de domini públic i passen a ser propietat de l'Estat que les hauria de cuidar i conservar ja que són d'una gran bellesa estètica.
Bona tarda Angels
Quina llàstima que totes siguin privades i no em puguem veure cap per dins.
Un petit oasi,l'estany amb les seves casetes :)
Pere
dons segurament, perque algunes d'elles no estan tan ben consevades i es una pena...jo les trobo realment especials...
salutacions senyor Pere!
Mireia
ja nomes amb imaginar el paistge que tenen... fa enveja.
potser mes val que no...jajaja
un peto Mireia
Joana
tens tota la rao..res mes relaxant que donar un tomb per l'estany i voltans
anem??
;-))
Publica un comentari a l'entrada